Des dels primers treballs dels 90, Jordi Martoranno s’ha interessat per la relació entre home, natura i cosmos buscant suport a la seva recerca en l’estudi de cultures arcaiques, però també en pensadors com Richard Tarnas, Ken Wilber, Octavio Paz, Mircea Eliade, o J. E. Cirlot. Posteriorment pren consciència de la interacció dels símbols en la nostra cultura explorant des d’on es generen i aprofundint, al mateix temps, en les seves propietats morfològiques. El 2015 fa una breu estada a Nova York, allà coneix de primera mà les obres d’artistes nord-americans com Walter de Maria, Sol Lewitt, Fred Sandback, Carl Andre, Robert Ryman o Agnes Martin, entre altres. És a partir d’aquesta experiència (que el mateix autor acabarà qualificant de transcendent), que les seves propostes formals, conceptuals i tècniques evolucionaran cap a la recerca d’un treball més essencial.