Ja fa uns anys que Los Soprano es va acabar amb un dels finals més controvertits de la història de la televisió moderna, que igualment no va negar l’innegable: que era, i és, una de les millors sèries que s’han fet mai i també una de les que més ha contribuït al paper de la televisió per reinventar les icones forjades per la narrativa cinematogràfica. Era molt, molt difícil que una sèrie pogués resultar innovadora amb un tema que ha donat peu a pel·lícules com El Padrí o Un dels nostres, però aquesta sèrie ho aconseguia amb escreix amb la història d’un mafiós que s’asseu al diva per purgar les seves nombroses angoixes mentre dirigeix una organització criminal en conflicte permanent. A diferència de sèries com Breaking Bad, que han apostat pel cinema per fer un epíleg als seus plantejaments, els creadors de Los Soprano s’han decantat per una preqüela fílmica que segueix els primers anys de Tony Soprano a l’organització que acabarà liderant.

Santos Criminales (Déu n’hi do la traducció espanyola de Many Saints of Newark) se centra, doncs, en el Tony adolescent, en els seus primers encàrrecs a benefici de la família (en totes les accepcions del terme) i la seva escalada fins a convertir-se un dels mafiosos més respectats i temuts de la zona. També tracta els problemes personals que marcaran la seva vida adulta, la decisiva relació amb el seu mentor i, per descomptat, la configuració d’un caràcter que mai respon al del gàngster tradicional. La pel·lícula, doncs, busca (tot i que no sempre troba) l’equilibri entre la necessitat de ser coherent amb la sèrie i la voluntat de tenir un llenguatge propi que no l’adotzeni com una més de mafiosos. Se’n surt força millor en el primer aspecte que en el segon, entre d’altres coses perquè encerta en el fitxatge de Michael Gandolfini per a fer de jove Tony Soprano (la semblança de l’actor amb el seu pare és, a estones, fins i tot impactant) i perquè té uns quants moments que faran saltar els fans de la butaca. Al costat de Gandolfini hi trobem un extraordinari repartiment format per Alessandro Nivola, Jon Bernthal, Vera Farmiga, John Magaro, Billy Magnussen, Ray Liotta, Michael Gandolfini, Corey Stoll, Leslie Odom Jr., Chris LaPanta, Joey Diaz, Nick Vallelonga i Michael Imperioli.