El nom d’Edgar Wright va començar a estar en boca de tothom gràcies a Shaun of the dead, comèdia zombi que ha marcat totes les derivades posteriors del gènere i que va projectar al món els talents de Simon Pegg i Nick Frost. Amb els dos actors va repetir per completar l’anomenada Trilogia del Cornetto, també formada per Arma Fatal i Bienvenidos al fin del mundo, i va demostrar saber jugar sol amb la incommensurable Scott Pilgrim contra el mundo. Amb Baby Driver va consolidar la seva condició d’autor a l’hora de trobar un perfecte equilibri entre el seu esperit pop i una evident capacitat per reinventar els gèneres clàssics. Ara el seu estil brilla com mai a Última noche en el Soho, que segurament és la seva millor pel·lícula i també la més arriscada. Primer, perquè malgrat es podria qualificar com a thriller acaba essent una suma de gèneres com poques vegades s’ha vist últimament en una pantalla, i després aborda temes i estètiques molt modernes que tornen a elevar Wright com un dels cineastes més suggestius de la seva generació. La pel·lícula es va presentar al darrer Festival de Sitges i ara comença la seva trajectòria europea després d’una rebuda poc entusiasta a les taquilles americanes.

La protagonista de Última noche en el Soho és Eloise, una jove que vol fer-se un nom en el món de la moda i que té absolutament idealitzats el Londres dels anys 60 i la seva estètica. Però el que només era un pensament recurrent es torna una realitat inesperada quan la noia descobreix que té l’habilitat de transportar-se a la seva dècada preferida. No és un viatge convencional en el temps, sinó una mena de sincronització amb Sandie, una fascinadora cantant que manté una molt tempestuosa relació amb un home molt obscur, Jack. Eloise s’obsessiona amb les vides d’aquests personatges, estranyament connectades amb la seva. Però com més juga amb el temps i les èpoques, més s’adona que ha obert la porta a un món ple de secrets pertorbadors. 

Plena de girs inesperats i moments terrorífics (és, sense cap mena de dubte, l’obra més fosca de Wright), Última noche en el Soho brilla per un repartiment encapçalat per Thomasin McKenzie, Anya Taylor-Joy (atenció a la faceta de cantant de la protagonista de Gambito de dama, que molt probablement tornarà a aspirar a uns quants premis), Matt Smith, Terence Stamp, Rita Tushingham, Synnove Karlsen, Joakim Skarli, Andrew Bicknell, Lisa McGrillis, Colin Mace i la grandíssima Diana Rigg, en el que haurà estat el seu darrer treball abans de morir.