El contragolpe, l’últim llibre del periodista Carlos Quílez, no té res a veure amb compendi del procés sinó que, amb una intensa investigació de fons, treu a la llum successos encara no desvetllats per la premsa de la contesa. Impertinent amb els dos bàndols, l’independentista i constitucionalisme, Quílez parla sense embuts de la cara B d’una guerra l’escenari principal de la qual es va lliurar a Andorra. 

Durant el procés s’han produït, assegura, quantitat de corrupteles de totes dues parts.

I maniobres amb un cert grau de crueltat. Especialment del sector hiperventilat de l’espanyolisme.

De l’altra banda no s’han quedat curts, tampoc.

Penseu: només un Villarejo ja dona per a cinc llibres. Això no ho tenim del costat independentista. Aquí ja d’entrada hi ha aquesta desigualtat. És veritat també la manipulació mediàtica de l’independentisme. Tenien un munt de gent a la «cuina» maquinant estratègies de joc brut.

Descrigui això que anomena «policia patriòtica».

Les autoritats del govern nacional sabien què es duien entre mans un grup de policies amb un perfecte coneixement de la guerra bruta.

Què em pot avançar del que no es va explicar?

La batalla del procés es va lliurar a Andorra. Allà la policia patriòtica va actuar fent xantatge d’una manera vil a la Banca Privada Andorrana. O ens expliquen els tripijocs de la família Pujol o ens anem a carregar el banc, els van dir.

Homs va dir: «les guerres necessiten diners». D’on surten els diners a l’independentisme?

 Es va fer d’una forma atomitzada creant una xarxa clientelar, i això ho demostren diversos sumaris. En aquests sumaris apareixen tota una sèrie d’empreses i de persones jurídiques que se superposen en el recorregut de desenes de partides pressupostàries públiques, trepitjant i desviant diners.

Què és el més qüestionable del costat nacionalista?

El grau punitiu més gran de l’actuació dels líders independentistes està en la desobediència, però també en l’ús que han fet de tots aquests diners.

Quin paper va jugar Quim Torra?

Torra ha estat una persona que li ha fet molt de mal a Catalunya. Ha estat el pitjor president de la història de la Generalitat, només cal recordar quan deia «apreteu, apreteu».

Per aquest llibre parla diverses vegades amb Carles Puigdemont?

Em vaig trobar davant d’un personatge que, d’una manera explícita, va verbalitzar la vergonya que sentia dels seus lloctinents que tornaven de Rússia i li venien amb el conte dels 10 mil soldats russos. Gairebé matant espanyols i desembarcant a la Barceloneta! Puigdemont em va reconèixer que els va fer fora del despatx.

Com qualificaria el cercle proper?

Amics d’un baixíssim nivell intel·lectual i sense cap preparació.

Puigdemont segueix a la mateixa tesi: la independència?

Puigdemont no té els peus a terra quan analitza la situació. No era conscient de l’enorme potencial que té l’estat espanyol. Està en una fugida endavant imparable. És la meva sensació. Veurem si no cau en cap precipici.