Ricky Gervais ha demostrat amb escreix que és un mestre de l’equilibrisme entre gèneres. Des de The Office fins a Life is too short passant per Extras, sempre ha aconseguit que les seves ficcions basculin entre la comèdia i el drama amb una harmonia extraordinària. Però mai ho havia aconseguit amb la complexitat que ho fa a After Life, que reflexiona sobre temes molt durs com la pèrdua o el dol sense perdre el somriure. És, a la vegada, una celebració de la vida i una constatació de la mort, una radiografia del dolor que no està exempta d’optimisme. I això, dèiem, és molt difícil, però el guionista, productor, director i protagonista d’aquesta sèrie se’n surt amb una solvència desarmant. És la història d’un periodista de poble que perd la seva dona per culpa del càncer i té la temptació de marxar d’aquest món perquè ja no li veu sentit. Però de mica en mica, gràcies en gran mesura als pintorescos personatges que l’envolten i al gos que li va deixar la seva dona com a últim regal, aprèn a tornar a viure i mirar cap al futur. Però amb una promesa que es fa a ell mateix: si ha de tancar una etapa, ho farà dient sempre el que pensa i no amagant mai els seus sentiments a ningú. Això té molts avantatges, perquè la seva existència es torna molt més tangible, però també provoca situacions molt hilarants. Aquest és el secret de l’èxit d’aquesta sèrie: et fa riure i plorar amb molt poc temps de diferència i sovint a la mateixa escena.

La primera temporada de After Life era tan divertida i emotiva que costava d’imaginar que aquesta història i els seus personatges podrien anar més enllà. Però Gervais va obrar el miracle i la segona, malgrat alguna decisió discutible, mantenia el nivell i fins i tot obria fronts prometedors. La tercera que s’estrena avui té el repte de no decaure i, sobretot, de trobar un bon final, ja que Netflix i Gervais ja han anunciat que serà l’últim lliurament. Entre les trames que queden per tancar hi ha la relació entre el protagonista i la infermera que teia cura del seu pare, un fil del que es va estirar menys del que s’esperava a l’anterior entrega i que promet donar molt bons moments. També tindrem més escenes costumistes entre Gervais i el seu gos (que no morirà, ho va dir ell mateix a Twitter) i entre el protagonista i la dona que es troba sempre al cementiri, una de les grans troballes de la sèrie.

El repartiment de secundaris està format per Jo Hartley, Tony Way, Ashley Jensen, Tom Basden, David Bradley, Roisin Conaty, Mandeep Dhillon, Kerry Godliman, Paul Kaye, Diane Morgan, Joe Wilkinson i la gran Penelope Wilton.