El cineasta valencià Paco Plaza s’està especialitzant a treure el màxim partit de les pors que emanen de les nostres situacions més familiars i domèstiques. Ho va fer a la saga REC, on jugava amb Jaume Balagueró a fer inquietants els interiors d’una casa o celebracions socials com els casaments; a El segundo nombre, sobre aquells secrets familiars que ens canvien la percepció de la nostra existència; o a Verónica, segurament una de les pel·lícules de terror espanyoles que més i millor ha explorat allò que ens atemoreix del que considerem una llar. Una cosa semblant fa al seu darrer treball, La abuela, un relat que flirteja amb diferents gèneres (té elements de drama generacional i reflexió sobre la vellesa, però també d’horror gòtic i thriller sobrenatural) per emmirallar-nos al que hi pot haver de tèrbol a les nostres zones de confort. Presentada al darrer Festival de Sitges, fa pinta de convertir-se en u dels èxits de la temporada gràcies al gran moment de forma comercial que travessa el cinema de terror. Aspira a dos premis Goya: millor banda sonora (obra de Fatima Al Qadiri) i millors efectes visuals.
La protagonista és Susana, una jove que està triomfant com a model a París. Viu entre focus, relacions superficials i la sensació que no té el temps que voldria per mirar enrere i estar amb els seus. Un bon dia rep una trucada que ho canvia tot. La seva àvia Pilar ha tingut un vessament cerebral i algú de la família hauria de fer acte de presència per prendre decisions tan importants com qui té cura d’ella o com s’organitza la seva vida quotidiana. Resulta que l’àvia Pilar és la persona que es va fer càrrec de la Susana quan els seus pares van morir i no dubta ni un segon a tornar a Madrid per estar al seu costat. Al principi, a la noia se li trenca el cor al veure la seva àvia en aquest estat, perquè no es pot valer per ella mateixa i se sent culpable per no haver-la vist més durant els darrers anys. Però aviat la dona comença a comportar-se d’una manera molt estranya, fins al punt de fer-la pensar que potser hi ha un ens que la controla i la converteix en una amenaça per a tothom. Plaza torna a demostrar un gran domini de la posada en escena en un film molt angoixant que va guanyant intensitat a mesura que avança. Coescrita per Carlos Vermut, un dels aspectes més aconseguits de La abuela és el seu repartiment, encapçalat per Almudena Amor, Vera Valdez, Karina Kolokolchykova, Chacha Huang i Michael Collis.
