La comèdia romàntica és el gènere que més alegries comercials ha donat a Jennifer López, una estrella que sempre sabut controlar molt bé la seva faceta d’actriu. Totes i tots arruguem el nas quan sentim títols com Sucedió en Manhattan o Planes de boda però bé que ens les mirem quan les enxampem en una emissió de sobretaula o la trobem en una plataforma i no volem pensar més del necessari. Una de les grans virtuts de Jennifer López és que sap perfectament quina imatge projecta i com aprofitar-la: potser no fa obres mestres, però és indiscutible que tots i cadascun dels seus projectes són honestos en fons i forma. El darrer exemple és Cásate conmigo, un film que no resisteix un anàlisi massa acurat però que es deixa veure sense problemes i fins i tot pot arribar a entrar a la categoria de plaer culpable. A més, aquí forma tàndem amb un altre actor que també ha basat una part de la seva carrera en aquest gènere, Owen Wilson, que sembla viure una segona joventut cinematogràfica des que va reivindicar el seu carisma a la sèrie Loki.
El punt de partida de Cásate conmigo és delirant, però a la vegada resulta divertit pel seu grau d’identificació amb la protagonista i la seva presència recurrent (i a contracor) a la premsa rosa. López hi interpreta Kat, una cantant d’èxit internacional que es disposa a casar-se amb el seu xicot, també una estrella de la música, davant de tots els seus fans al Madison Square Garden. Però just quan es disposava a dir el «sí, vull», descobreix que la seva parella li ha estat infidel. Enrabiada amb ell i amb el món, decideix que la boda no es cancel·la i s’acaba casant amb un dels espectadors, Charlie, a qui no coneix. Per descomptat que després la idea és anul·lar el matrimoni per no embolicar més la troca, però les circumstàncies fan que Kat i Charlie es coneguin millor i, ves per on, comencen a enamorar-se.
Si fas l’aposta de creure’t el que t’explica, Cásate conmigo funciona relativament bé com a versió trash de Notting Hill, amb Wilson convertint-se en el punt de vista de l’espectador davant l’excentricitat de la fama i López sospirant per una persona normal. La directora Kat Coiro és perfectament conscient que no inventa la sopa d’all i encerta a donar-li un aire de lleugeresa que t’acaba guanyant de tan obvi i passat de voltes. Al costat de la parella protagonista, que és el millor de la pel·lícula, destaquen secundaris com Maluma, John Bradley (el Sam de “Joc de Trons” també té en cartellera “Moonfall” de Roland Emmerich), Chloe Coleman, Michelle Buteau, Stephen Wallem, Marko Caka, Bob Leszczak i la gran Sarah Silverman.
