Presentada al darrer Festival de Venècia, Competencia oficial és una d’aquelles pel·lícules que, més enllà dels seus objectius i resultats, es ven sola. La prova és que quan es va presentar a la mostra veneciana, no es parlava tant del títol o de la seva història com del fet d’estar protagonitzada per Penélope Cruz i Antonio Banderas. I no és estrany, perquè ambdós intèrprets estan en moments molt dolços de la seva carrera: ella, nominada a l’Oscar per Madres paralelas i sol·licitadíssima per a pel·lícules de tota mena: ell, vivint una segona joventut a Hollywood gràcies als seus papers a Uncharted o a la imminent cinquena entrega de les aventures d’Indiana Jones. Sigui com sigui, Competencia oficial ha dividit molt la crítica: hi ha qui l’ha trobat una comèdia tirant a insulsa que no aprofita tot el potencial del seu punt de partida i, per contra, hi ha qui hi veu un divertit exercici de metallenguatge que juga amb els clixés de les ficcions ambientades al món del cinema. Veurem si la presència de les dues estrelles espanyoles és suficient per fer-li un forat a l’atapeïda cartellera de les sales.
Escrita i dirigida per Gastón Duprat i Mariano Cohn, la pel·lícula gira al voltant d’un poderós empresari que, per tal d’obtenir un anhelat reconeixement a les altes esferes culturals, es proposa finançar una pel·lícula que transcendeixi i es converteixi en un títol venerat per crítica i públic. Per aconseguir-ho, contracta la reputada actriu Lola Cuevas i dos actors molt diferents, Félix Rivero i Iván Torres. El primer és una estrella de la pantalla gran que genera sospirs allà on va; el segon, un actor de teatre de gran prestigi que no es deixa fitxar per qualsevol projecte. Quan Lola descobreix que Félix i Iván es cauen molt malament, decideix sotmetre’ls a una sèrie de proves. Però la idea degenera en un agre enfrontament que treu el pitjor de si mateixos i els seus respectius llegats. Cruz i Banderas estan a la seva salsa, molt ben acompanyats per Oscar Martínez, Carlos Hipólito, Irene Escolar, Nagore Aranburu, Pilar Castro, José Luis Gómez, Juan Grandinetti, Koldo Olabarri, Melina Matthews i Manolo Solo. El millor de la pel·lícula és la seva mirada, sovint entremaliada, a les interioritats del cinema i als deliris de grandesa de la seva fauna humana.
