No dir ni escriure res. No escriure, però sobretot no dir: retornar el llenguatge al silenci del que prové o, encara millor, desunir les paraules i les coses amb l’objectiu de refundar la seva relació: la poesia ens va ser donada, segons Fray Luis de León, «para que las palabras y las cosas fuesen conformes». D’això es tracta: que les paraules i les coses siguin «conformes»; que la seva forma es confongui amb el seu significat; que el seu significat sigui la seva forma; que el seu so sigui idèntic a la seva grafia; que el fonema i la veu tinguin el perfil dels llavis en el moment de la pronúncia. Aleshores, si això fos possible, tots els poemes estarien escrits en la mateixa llengua: traduir-los en imatges seria un gest essencialment natural. Les imatges del fons fotogràfic de la Fundació Vila Casas participen d’aquesta voluntat d’existir una mica al marge del soroll del món.
