L’escriptor selvatà Cesc Cornet irromp al panorama literari amb Finsaquí, una primera novel·la que ja va per la tercera edició.
Fins a on?
Fins on em porti aquesta primera novel·la. Per ara m’està portant a moltes més cases de les que em pensava i fent que els lectors siguin també molt més del que em podia imaginar.
Quina és la clau de l’èxit?
Jo he escrit el que a mi m’agrada llegir i he donat el lector el mateix que espero jo quan llegeixo novel·la negra. La clau també és el boca-orella i que la gent et recomani.
Una empresa intenta evitar els suïcidis. El màrqueting tot ho pot?
El màrqueting pot més del que nosaltres ens imaginem. Per exemple, els anuncis que ens apareixen per Internet són diferents per a cada persona, cada edat i cada moment a la vida. Sense anar més lluny, ara que fa poc que sóc pare, només m’apareixen anuncis de bolquers per tot arreu. Un petit exemple de com ens dominen.
Ha pensat en el suïcidi?
No hi he pensat mai. De fet se’m fa difícil pensar que algú pugui estar tan desesperat com per pensar-hi. Crida molt l’atenció la gran quantitat de suïcidis que hi ha a la població. Això, sumat al fet que la novel·la la veig començar a escriure durant el confinament, que és quan més es va començar a parlar del suïcidi com a primera causa de mort entre la població, doncs va venir tot rodat.
Diu que s’ha inspirat en un entorn familiar. Parla de Girona?
Jo sóc nascut a Anglès, a la comarca de la Selva i he viscut allà fins als 20 anys. Després vaig venir cap a Barcelona, tot i que en pocs anys la idea és tornar cap a Girona. Tota la meva família encara hi viu allà i també tinc una especial vinculació amb la Costa Brava. Totes les localitzacions de la novel·la són localitzacions reals de la meva vida i penso que ha estat un encert fer-ho així.
Com funciona Girona com a escenari de la novel·la negra?
Girona és una ciutat amb molt d’encant i té pobles molt interessants. De fet, si penses en Anglès com a ubicació per una novel·la negra, d’antuvi potser no ho veuries clar, però es tracta de saber crear un entorn i una atmosfera adient. Pensa només en Barcelona com a ciutat on localitzar una novel·la negra és un error.
El català té un sabor especial?
La novel·la negra en català està vivint un molt bon moment, ja no només pel fet de ser escrita en català sinó pel talent dels autors que escrivim en aquesta llengua. El català està en perill i això és una realitat i tots els que coneixem aquesta llengua i que expliquem històries, tenim el deure de fer-lo més viu i més present.
Però diuen que en català s’arriba menys lluny...
Si volia escriure des de mi, ho havia de fer en català i no hi havia una altra manera de fer-ho, després si la història agrada i alguna editorial la vol traduir endavant. En català es pot anar a qualsevol lloc, t’ho has de creure.
Plans de futur?
Sóc més de viure el present que de pensar en el futur. Ara mateix estic de permís de paternitat (hem adoptat un infant que està amb nosaltres des de finals del 2021) i mentre ell dorm jo escric. Tinc molt clar que vull continuar escrivint i fent novel·les, com més negres millor.
