Després de conquerir un imperi de 2.500.000 quilòmetres quadrats, Bonaparte es veu tancat als 121 de l’illa de Santa Helena, infestada de rates i vigilat per l’Armada britànica. Però aquí el monstre, el mal, no és només Napoleó. Sánchez Piñol fa entrar en escena el descomunal bigcripi i els seus fills, els minicripis, «més terribles que Moby Dick o que el tauró de Steven Spielberg». «A la nostra societat apareixen contínuament bigcripis, com la guerra, que alteren les relacions i que els governs aprofiten per fer coses que, sense ells, no farien. Com també ha passat amb la pandèmia», explica per lamentar el cas de Putin, «un tirà que ha aconseguit el que no va poder Napoleó, conquerir Rússia», però també el de Zelenski, el president d’Ucraïna, que ha aprofitat la guerra per «prohibir 11 partits polítics».

Sense donar lliçons morals

«El monstre és la contrarevolució, perquè quantes vegades un fet disruptiu fa que les forces més reactives prenguin el poder?», afegeix. Sense voler donar «lliçons morals», el gran dilema és, afirma, triar «entre la tirania o la vida, si cal sacrificar la llibertat per la seguretat». Davant d’això, no té resposta sobre quin paper hi té la cultura. «No té poders religiosos. Els que van dissenyar Auschwitz també havien llegit molts llibres». El lector segueix la trama a través del diari que escriu la marquesa de Custine: «És la bellesa i la sensibilitat, el personatge més lúcid i una figura històrica interessantíssima. Va tenir molts amants i va ser eclipsada per les companyies masculines». Com a prova d’amor, ella repta la seva amant a viatjar junts a l'illa i mesurar-se amb Bonaparte». «Napoleó és el mal i la humanitat, en comptes de matar-lo, el tanca. Jo he agafat -conclou- l’arquetip del poder en eclosió màxima, al qual es va haver de reduir i tancar perquè no seguís fent mal». A l’illa està reclòs a Longwood, «mansió victoriana infestada de rates que dona un aire gòtic a la novel·la i on tots van acabar bojos, morts en vida tancats en una cort en miniatura, com fantasmes envoltant el gran Satanàs, en una atmosfera de terror », a la que poca ficció, confessa, afageix.