Durant les setmanes prèvies a la seva estrena, Sonic va ser una d’aquelles pel·lícules de qui tothom feia mals auguris. Primer, perquè era una adaptació d’un videojoc molt popular i estimat, i hi havia recels amb com encaixaria en una producció de Hollywood pensada per a tots els públics; després, perquè el primer tràiler va provocar queixes sobre el disseny del personatge i això va obligar els seus responsables a retocar-lo a la taula de muntatge. Quan finalment va arribar als cinemes, no només es va convertir en un èxit a escala global, torpedinant el més optimista dels pronòstics, sinó que a més va resultar ser una pel·lícula molt divertida i amb més ànima de l’esperat. Immediatament, es va anunciar una seqüela, que al final ha aconseguit reunir el mateix equip de l’original i fa tota la pinta que repetirà els números de la seva predecessora. Sonic 2 mostra el protagonista vivint tranquil·lament a Green Hills i explorant les possibilitats dels seus poders per convertir-se en un autèntic heroi. No vol limitar-se a ser un bon ciutadà, perquè està convençut que les seves habilitats estan cridades a canviar el món. Se li presenta l’oportunitat de demostrar les seves capacitats quan reapareix un vell enemic, Robotnik, que aquesta vegada ve acompanyat pel temible Knuckles. Resulta que els dolents busquen una pedra preciosa llegendària que els permetrà tenir el poder de destruir civilitzacions. Sonic haurà de formar el seu propi equip per desbaratar els plans de Robotnik i tornar a salvar els seus amics humans.

Aquesta seqüela tornar a confiar en l’estructura de la primera: una aventura d’aires clàssics en què els efectes digitals són espectaculars, però no embafen i en què la història acaba essent més emotiva que impactant. De fet, el secret de l’èxit de la primera entrega radicava en la seva honestedat i que a estones semblava més hereva de les pel·lícules per a tots els públics dels 80 que alguns títols que es vanten de tenir el seu esperit. Sonic 2, doncs, dona tanta importància a la credibilitat dels personatges animats com a la dels humans, i és per aquest motiu que pot agradar a grans i petits per igual. Al film repeteix exactament el mateix equip.

El director és Jeff Fowler, la banda sonora original ve firmada per Junkie XL i el repartiment torna a incloure James Marsden, Tika Sumpter, Idris Elba, Natasha Rothwell, Shemar Moore, Adam Pally, Lee Majdoub. Voz: Ben Schwartz i un Jim Carrey a la seva salsa.

La pel·lícula s’estrena en un moment particularment dolç per a les adaptacions de videojocs, ja que productores i plataformes estan apostant per versions molt ambicioses d’alguns grans títols dels darrers anys com The last of us, Halo, Borderlands, Fallout o The Division.