Perejaume, que és un oracle, ho explica ras i curt: «Qualsevol forma de cultura pot ser contemplada com un intent de conducció, com un forceig entre aquella circulació que disposen les coses i aquella altra per on les conduïm». Després, com qui no vol la cosa, cita a un pagès de Sant Pol amb l’afany d’invocar paraules amb arrels, idees unides a les coses: «Les carreteres s’han fotut el terreny». O, dit d’una altra manera: la manca de sentit comú ens empeny directament al precipici (el contemplem amb els ulls tancats, afirmava Mario Cesariny). De tan evident pot passar desapercebut: «Diàriament —ens recorda Manoli Mansillad— estem vivint una crònica de la desaparició de les coses, i la tragèdia major és la de no ser-ne conscients». La seva manera d’interpel·lar-nos és literal i poètica: rescatar les llambordes d’un poble que se somia modern.
