És una seqüela, perquè es basa en el segon dels llibres d’Ildefonso Falcones, però podria ser una segona temporada que continués la llegenda iniciada per La catedral del mar. Perquè "Los herederos de la tierra" manté l’esperit de la primera, sent fidel a la novel·la i amb aquesta espectacularitat a les imatges pròpia d’una gran superproducció. Protagonitzada per Yon González, Elena Rivera i Rodolfo Sancho, actors que donen vida a una altra generació, la ficció veurà la llum a Netflix aquest divendres. D’aquí a un any l’emetrà Antena 3 i després TV-3.

Si Arnau Estanyol (Aitor Luna) era l’heroi del primer lliurament, en aquesta ocasió és Hugo Llor (Yon González), el seu protegit, que intentarà sobreviure a les dures condicions i els personatges obscurs que es trobarà en aquesta Barcelona de finals del segle XIV. Dona vida a l’Hugo jovenet, el que somiava ser constructor de vaixells, l’actor David Solans (Merlí), mentre que Yon González (Gran Hotel), és el Llor adult que s’acabarà convertint en vinicultor. I, sobretot, és un home bondadós: «Sap col·locar l’odi i la ràbia en un bon lloc i fer-li una bona mirada, cosa que no és fàcil. És molt bonic i en diu molt», assegura González.

El nom de l’actor ja havia sonat per participar a "La catedral del mar", però al final va ser el seu germà a la vida real, Aitor Luna (Los hombres de Paco), qui donaria vida a Estanyol. I encara que el personatge apareix al primer capítol dels hereus..., González i Luna no coincidiran a les trames. En el repartiment també hi figuren Michell Jenner, Natalia Sánchez, Pere Arquillué i Bruna Cusí, entre d’altres.

L’amor serà un dels motors de la vida d’Hugo Llor, i hi passaran diverses dones. Una serà per a ell un gran suport. Es tracta de Caterina, a qui dona vida Elena Rivera, actriu que veiem actualment en el paper de víctima d’una violació a la sèrie d’Antena 3 Alba. Ambdós personatges, encara que molt allunyats a l’època, guarden certes similituds a causa dels fets dramàtics pels quals han de passar: «Vaig de drama en drama» reconeix l’actriu, que defineix el seu personatge «com una dona maltractada per la vida i per la crueltat de l’època, a qui un àngel de la guarda amb qui es creua la rescata d’un món horrible».

La qualitat de les imatges i la recreació acurada de l’època en escenaris i vestuari d’aquesta producció recorden les de La catedral del mar. I és que l’equip creatiu és gairebé el mateix. «Hem variat una mica les estètiques, perquè és una època més actual, però hem intentat que a qui li va agradar la primera no es trobés amb una cosa totalment diferent. De fet, té moltes connexions i homenatges a la primera», explica Jordi Frades, director de les dues produccions i de la productora, Diagonal (Banjay Iberia).

Diferencia aquesta entrega de l’anterior, que en aquesta ocasió hi ha menys escenes de plató. «Està tota rodada a Catalunya. Apareix Santes Creus, Barcelona, ​​Girona. Aquesta quantitat d’exteriors es nota», es vanaglòria.

L’ombra d’Ildefonso Falcones ha sobrevolat poc la producció. «L’autor ho ha deixat a les nostres mans. Només es va llegir els guions i ens va dir alguna coseta. Li vam fer una passada dels dos primers capítols, perquè veiés que l’esperit era el mateix, i li van agradar», conta el director. I espera que li passi el mateix a l’espectador que ha llegit la novel·la: «Volem que la reconegui. Perquè són històries amb un component cinematogràfic molt potent». Però s’han centrat menys en la part històrica per donar més protagonisme als personatges.

Alguna cosa sí que ha canviat respecte a La catedral del mar: l’estrena va ser a Antena 3 i després va passar a Netflix. Aquesta vegada el privilegi el té la plataforma, perquè va ser aquesta la que els va demanar de fer la sèrie després d’haver funcionat a Llatinoamèrica. I, arribats a aquest punt, comenta Frades com es van equivocar en pensar que després del seu èxit a Atresmedia potser no triomfaria tant a TV-3. «Sembla que les coses funcionen en tres llocs. Hi ha tant de públic diferent, que la gent la veu on vol», conclou.