Durant molts (masses) anys, Michael Bay va ser considerat com un director amant de l’excés i la testosterona, que ho és, però se li negava la condició d’autor amb una tossuderia preocupant. I si bé és cert que el seu cinema no és una ciència exacta i a vegades s’entrebanca amb les seves pròpies pedres (la saga Transformers n’és el principal exponent), en nombroses ocasions ha aconseguit que el seu estil imprimeixi al gènere un nervi i una falta de complexos impagables. Així, títols com La Roca, Bad Boys II o fins i tot Armageddon s’han revelat com a molt més influents i sòlids del que es va voler reconèixer en el seu dia. Durant la darrera dècada ha donat el millor de si mateix. Dolor y dinero, 13 horas: Los soldados secretos de Bengasi i, sobretot, 6 en la sombra han demostrat que el seu segell s’ha perfeccionat i encaixa a la perfecció amb un cinema d’acció que va directe al budell i que es permet, mal els pesi als seus detractors, una certa reflexió sobre els mecanismes de representació. No són només espectacles visuals, sinó una reinvenció del gènere basada en la relectura dels seus clixés i de la configuració dels seus protagonistes. Ja no fa pel·lícules d’herois tradicionals, sinó històries de perdedors que reivindiquen el seu paper en un món corcat i ple d’hostilitats. Aquesta tendència assoleix el seu màxim esplendor a Ambulance: Plan de huida, un monument a l’acció i al seu potencial reflexiu que t’atrapa durant dues hores i quart.

Mesures desesperades

Com és habitual en ell, la premissa és tan senzilla com efectiva. El protagonista, Will Sharp, és un home sense recursos i desesperat per pagar les despeses mèdiques de la seva dona. Com que la societat l’exclou de qualsevol solució viable, Will recorre al seu germà adoptiu Danny, un home de mala vida i pitjor idees. En té una de molt boja: cometre l’atracament més sonat de la història de Los Angeles. Però el cop surt malament i els dos germans es veuen obligats a segrestar una ambulància per fugir dels llocs dels fets. Perseguits per la policia i presoners d’antics recels, els protagonistes hauran de posar a prova la seva lleialtat per sortir vius d’una situació que copsa l’atenció de mig món. Plantejada com una persecució sense final aparent que entronca amb una determinada sèrie B dels anys 70, Ambulance: Plan de huida aconsegueix que cada escena resulti tensa i dinàmica, i Bay aprofita de nou per dotar el subtext d’una notable crítica social. Si funciona tan bé és per la seva perfecció tècnica (la banda sonora de Lorne Balfe, per exemple, s’hi ajusta com un guant) i la bona feina d’un repartiment encapçalat per Jake Gyllenhaal, Yahya Abdul-Mateen II, Eiza González, Moses Ingram, Keir O’Donnell, José Pablo Cantillo i Garret Dillahunt.

Mesures desesperades