Fa dos anys, aquesta seria la gira del disc Fuego i del 20è aniversari d’Estopa. Ho segueix sent-ho?
(David Muñoz) Ara és dels grans èxits de Fuego, i farem també força cançons de tota la història, recuperant algunes que fa molt que no toquem. L’esperit serà el mateix: festa, i cantar, tocar, compartir, crear un ritual.
(Jose Muñoz) A la gira de l’any passat, amb els aforaments reduïts i les mascaretes, vam muntar un repertori perquè la gent no es posés a saltar. Paseo no la tocàvem, incita a l’abraçada. Ara sí. És un repertori molt més salvatge que el de l’any passat. I recuperem alguna cançó de la maqueta originària, anterior al primer disc.
Com quina?
(J. M.) Millor sorpresa, no?
(D. M.) Podem dir-ho: Princesa. Una cançó sobre la ruptura d’un festeig dels 17-18 anys, molt d’aquesta edat. És una cançó naïf. Ens fa gràcia veure el nostre jo del passat. Ja no som així…, però una mica, sí. És una cançó rumbera, balada…
Actuaran per primera vegada al Parc del Fòrum, i en un format gran, per a 25.000 persones, gairebé com un Sant Jordi i mig.
(D. M.) Serà com el Primavera Sound, però actuant només nosaltres. És el nostre rècord a Barcelona. A Màlaga un cop toquem per a més de 30.000 persones. I a Barcelona mai no havíem actuat a l’aire lliure. Ja portem 24.000 entrades venudes i el ritme és de 400 diàries…
Els contraprogramarà el Festival d’Eurovisió.
(D. M.) Me n’acabo d’assabentar. No ho hem vist mai. Sé que amb el Benidorm Fest hi va haver una mica viral i una explosió de grups de noies. Mola. Però no ens agraden els concursos, competir-hi. És un estrès. No hi aniríem mai.
Un concert d’Estopa a l’aire lliure, sense màscares ni distàncies, és una bona foto de l’alliberament postpandèmic.
(D. M.) És molt especial. Tinc molts nervis. Aquesta vegada m’imagino que hi ha un component emocional, que hi ha moltes ganes, tantes com en tenim nosaltres. El missatge d’aquest concert del Fòrum és «ganes de tornar-vos a veure». De debò.
No sé si aquest és el millor dia per a símils futbolístics. Estan decaiguts?
(J. M.) Cal felicitar-los [als jugadors i els seguidors del Reial Madrid]. No és la sort. Tenen Modric, Benzema… Quan toca felicitar, toca felicitar, i no n’hi ha més. I guanyaran.
Han gravat «Camiseta de rokanrol» amb Fito i Fitipaldis. Com va ser?
(D. M.) Ja quan vam fer la cançó vam dir: «Enganxa molt a Fito». I amb la pandèmia ens hem dedicat a fer col·laboracions. Amb Fito i amb Amaral a Despertar. I en tenim una altra guardada, amb Beret. Una cançó composta amb ell, al 33%
(J.M.) Ens va enviar mitja cançó per Whatsapp. «Acabeu-la vosaltres».
(D. M.) Així de fàcil. Es diu Diablo i serà el primer single del seu proper disc. Beret és interessant. Em fa gràcia com compon. És molt directe. I rapeja molt bé. Té un cert estil.
Mai no havien compost cançons amb altres autors.
(J. M.) És la primera vegada i serà amb Beret. I per Whatsapp. Ara hi ha pendent una altra col·laboració de composició, amb C. Tangana.
És veritat que C. Tangana els va proposar col·laborar a «El madrileño» i no ho van veure clar?
(D. M.) A Ingobernable, sí. La cançó ens agradava, però no estàvem per la feina. Era la pitjor època de la pandèmia, tio. No ho vam veure clar. Em fa ràbia, eh? Perquè hauríem d’haver estat. Però mira, no era el nostre moment.
(J. M.) Era una època en què no ens ajuntàvem ni nosaltres.
(D. M.) Però la cantem al Sant Jordi amb ell i ens traiem l’espineta. Ens va dir: «Si l’he composta per vosaltres, desgraciats».
Ho va dir allà: «La meitat del meu disc està escrit pensant a Estopa».
(D. M.) Sí, sí, em vaig quedar… Que bé. Perquè hem estat al disc sense ser-hi. I és el disc de l’any, per a mi.
(J. M.) La cançó per a Kiko Veneno és un vestit a mida per a Kiko, i igual amb la de Calamaro, la de Ketama, la de Jorge Drexler… Es va ficar a la idiosincràsia de cada compositor.
Com van viure des de l’escenari el concert de Tangana al Sant Jordi?
(D. M.) Jo estava amb els meus cascos i no m’assabentava de res. Després vaig veure vídeos on la gent aplaudia quan sortíem nosaltres i tot això. «El minut d’or del concert», em van dir, amb Tu calorro. Jo no ho vaig captar. Em va sorprendre que al públic tan jove de C. Tangana li agradés Tu calorro. Aquest Tangana d’ara, castís, m’agrada més que abans. Se n’ha anat a la rumba, que sempre és alegria. I la gent d’aquí la porta als gens.
La rumba, que sempre torna.
(J. M.) És una cosa cíclica.
(D. M.) M’ha recordat el nostre primer disc, quan la rumba no estava de moda i de sobte vam triomfar força. Nosaltres fem rumba amb altres coses, capgirant-lo, i Tangana ha fet el mateix prenent un altre camí. Amb rumba, la vida sempre és més maca. És com un riure contagiós.
La pandèmia va ser favorable a la creació de cançons?
(D. M.) Tenim vuit cançons noves. En Jose s’ha fet un estudi en una habitació de casa seva i enregistrem les maquetes tranquil·lament.
(J. M.) Comencem quan va acabar la quarantena dura, que va ser quan vam començar a veure’ns. La pandèmia ens va treure l’estrès.
Més enllà d’aquesta gira què els espera?
(D. M.) El 2023 potser seguim, amb algun viatget a Argentina, Xile, Uruguai… I a Veneçuela, que ara s’hi pot tornar a anar.
(J. M.) I esperem que tinguem 50 anys de pau. Carpe diem, més que mai.
(D. M.) Que no s’acabi ara el món. Aquest cap de setmana no ens va gens bé.
