Quiosc

Diari de Girona

«Cinco Lobitos»: De mares i filles

Laia Costa protagonitza la pel·lícula guanyadora del darrer Festival de Málaga

De mares i filles

Cinco lobitos va arribar al Festival de Málaga com una de les pel·lícules més prometedores a competició i efectivament no va decebre: en va sortir amb quatre premis, entre ells els de millor film i millor guió. La seva autora, Alauda Ruiz de Azúa, veia així finalment reconeguda la seva trajectòria després d’haver-se erigint en una de les veus més interessants del cinema independent espanyol. El seu és un estil auster i directe, molt centrat en les emocions i en personatges molt creïbles en situacions no sempre visibles a la pantalla gran. En aquest cas concret, la història parla de temes tan fonamentals com la criança, la dificultat per conèixer les persones que t’envolten i les transformacions inherents a la maternitat, tot plegat amb un sentit del costumisme prodigiós (no exempt de cruesa, a més) i una actriu al capdavant, Laia Costa, que hi ofereix una de les seves millors interpretacions. Ara arriba als cinemes i fa tota la pinta de convertir-se en un d’aquells títols que acaba fent-se un forat a la cartellera malgrat no ser, d’entrada, dels que rebenten taquilles.

La protagonista de Cinco lobitos és Amaia, una noia que acaba de ser mare i es troba immers en un espiral de dubtes sobre la maternitat i el seu futur. Quan la seva parella ha de marxar unes setmanes per motius laborals, decideix que necessita ajuda i se’n a viure temporalment amb els seus pares, a un petit poble costaner del País Basc. Espera que la criança compartida li permeti aclarir-se les idees i també redescobrir aquelles parts d’ella mateixa que han semblat esvair-se amb la seva nova realitat. Però la convivència amb els seus pares la porten a haver d’afrontar el seu paper de filla i, també, aspectes de les seves relacions familiars que fins ara no se li havien fet tan evidents.

Alauda Ruiz de Azúa firma un relat absorbent i emocional en què tan important és allò que es veu com allò que es calla. És un joc de mirades, de silencis i d’intuïcions, amb un escenari que respira com un personatge més de la història gràcies a una posada en escena despullada de qualsevol artifici. Al costat de Laia Costa, que treu molt profit dels laberints sentimentals del seu personatge, destaca la gran feina de Susi Sánchez, Ramón Barea, Mikel Bustamante, Amber Williams, Lorena López, José Ramón Soroiz, Leire Ucha i Elena Sáenz.

Compartir l'article

stats