Quiosc

Diari de Girona

Sant Sebastià, escenari d'una novel·la negra

L’escriptor Peru Cámara debuta en la ficció amb una obra localitizada a la capital de Guipúscoa i protagonitzada per un forense, una biòloga marina i un membre de la Ertzaintza

Peru Cámara DdG

En una terrassa de la platja de La Concha, a Sant Sebastià, Peru Cámara (Portugalete, 1978) assenyala els punts geogràfics on explosiona la seva primera novel·la, Galerna (Duomo). L’escriptor porta una dessuadora amb el número d’ISBN del llibre i a l’esquena, l’explicació del fenomen atmosfèric. Això és: «Temporal sobtat i violent amb fortes ràfegues de vent, pluges torrencials i aparat elèctric que sol fuetejar algunes zones del mar Cantàbric i el golf de Biscaia». Davant seu, l’illa de Santa Clara i a l’esquena, el palau de Miramar. A l’esquerra s’estén la platja d’Ondarreta i més enllà, la Pinta del Vent, aquestes grapes dramàtiques que Eduardo Chillida va situar tancant la badia, on ara Cámara col·loca un cadàver flotant que troba una corredora just en el moment en què la policia ha donat la veu d’alarma perquè s’acosta la famosa galerna i són pocs aquells que s’atreveixen a apropar-se a la costa.

Galerna es llegeix a un ritme endimoniat no només perquè la seva atmosfera la marca una tempesta vertiginosa, sinó perquè està construïda a contrarellotge en una acció concentrada des de les 9 de la nit de divendres 23 d’agost del 2019 -quan «mascareta» era encara una paraula poc freqüent- fins a les 10 del matí de l’endemà. Els protagonistes són un jove forense en pràctiques amb ganes de menjar-se el món, una biòloga marina i un madur i degradat ertzaina. Però tant o més protagonisme adquireixen les emblemàtiques localitzacions d’una ciutat que, fins al moment, no ha sigut gaire transitada pels autors bascos de novel·la negra que més compten, com Mikel Santiago o Ibón Martin, tot i que sí per un irlandès, Benjamin Black / John Banville, que va portar fins aquí Quirke, el seu melancòlic patòleg.

«Aquesta és una ciutat molt formal, amable i bonica i em va semblar que tacar-la amb un assassinat una mica sòrdid podia ser guai. Espero que els donostiarres m’ho perdonin, perquè jo vinc del marge esquerre de Bilbao, no soc d’aquí». De fet, la idea va créixer en l’autor durant un passeig al costat de la seva parella per aquesta mateixa platja a les portes d’una galerna. «Aquesta ciutat té un ‘thriller’», es va dir, mentre s’arreceraven en un bar pròxim esperant que allò passés ràpid. D’allà, i de les moltes lectures de Stieg Larson i especialment de Jo Nesbo, va sortir-ne el primer capítol que marca el ritme trepidant d’una acció estudiada mil·limètricament que està demanant a crits l’adaptació televisiva. «Suposo que aquest caràcter visual de la novel·la ve pel meu passat com a realitzador a televisió. Es pot dir que penso en seqüències i sobretot en plans».

Com tota novel·la negra que es preï, Galerna no està exempta de crítica social. Fill de Portugalete, d’aquest lloc del Gran Bilbao majoritàriament obrer, Cámara és molt conscient d’haver fet una novel·la protagonitzada per treballadors, per tres «pringats» que en el seu afany de revelar la veritat s’enfronten a poders superiors com l’estament polític, l’Església o, tractant-se del País Basc, la gastronomia: «A Euskadi fa 40 anys que hi ha el PNB al poder, i això ha propiciat que s’hagi diluït la frontera entre el públic i el privat, cosa que és molt perillosa perquè s’acaben prenent decisions sense que ningú et porti la contrària».

Compartir l'article

stats