La perit judicial Sheila Queralt relata en el seu nou llibre com els estafadors de l'amor construeixen les seves teles d'aranya lingüístiques per atrapar les seves víctimes, i explica que «hi ha molta gent que coneix algú, o ha viscut» una estafa d’aquest tipus. Per escriure Estafas Amorosas, l’autora -perit judicial en Lingüística Forense- ha explicat que ha consultat material d’entre 30 i 40 víctimes, encara que la majoria procedeix de fonts indirectes, com d'altres perits, davant la reticència de moltes afectades a fer públics els seus casos. 

Una situació que s'explica, en part, per la condemna social que moltes vegades es fa d'aquestes dones, a les quals sovint se les assenyala com a ingènues i se les culpabilitza d'haver-se deixat engalipar per aquests professionals de les estafes amoroses. «Molta gent que diria ‘jo no hi cauria’ són les més probables (víctimes), perquè no tenen les eines» per evitar-ho, explica Queralt per recordar que qualsevol persona, per molta seguretat que tingui, pot ser en algun moment víctima d'aquest tipus d'artificis. El llibre se centra a analitzar l'ús del llenguatge que fan els estafadors des que contacten per primera vegada amb la víctima fins que descobreixen l'engany -encara que poden passar mesos o anys-, que passa de càlides promeses d'amor a violència verbal, i en algun cas, també física.

El text se centra en quatre estafadors de l'amor, condemnats o denunciats a Espanya, i assenyala que són perfils «narcisistes», que una vegada descoberts intenten culpabilitzar la víctima i victimitzar-se, encara que totes les seves estafes segueixen sempre un mateix patró, en el qual la víctima creu tenir el control quan en realitat és tot un miratge per dur a terme l'engany. «No solament és una estafa econòmica, va molt més allà, i en una part d'aquesta estafa hi ha una component de violència de gènere», relata l’autora en revelar que l’aïllament, el xantatge emocional i les amenaces formen part de situacions a les quals s'enfronta la víctima.

El manuscrit recull entre les seves pàgines alguns exemples on els estafadors de l'amor intenten que les víctimes no expliquin als seus parents i amics peticions de diners i favors; i fins i tot tracten d'aïllar-les directament si el seu entorn els adverteix que alguna cosa no va bé. «És molt important que quan tinguem algú afectat per violència de gènere directament, o per estafes amoroses incloent violència de gènere, els amics no se'n separin, encara que la víctima ho intenti fer», defensa l’autora.

I què passa amb les dones que no cauen a les seves xarxes? Queralt relata que quan aquests estafadors intenten demanar favors, que mai són diners a la víctima a la primera oportunitat, i aquestes no accedeixen, els estafadors de l'amor desapareixen, es desentenen d'elles. Encara que reconeix que és complicat detectar un estafador de l'amor, sí que hi ha signes en el llenguatge que poden ajudar a descobrir-los, com el poc ús que fan de les emoticones en missatges a través de xarxes socials, un signe que per a la perit reflecteix l'artificialitat de les seves declaracions d'amor. «Ells de ben petits ja van aprendre a estafar, amb el seu cercle més proper», explica Queralt, que reflecteix que molts d’ells no es parlen amb els seus familiars perquè també han intentat enganyar-los.