Diari de Girona

Diari de Girona

«STRANGER THINGS»: Superant la infantesa

La quarta temporada de la popular sèrie és un monument a l’entreteniment sense complexos

Superant la infantesa

Agradi més o menys, és indiscutible que Stranger Things ja és un clàssic modern. No només ha sabut recollir l’herència d’infinitat de títols fantàstics previs i el seu efecte sobre la nostàlgia col·lectiva (tot i que, per ser justos, mai ha estat un simple homenatge al cinema dels 80, perquè el que de debò ha estat fent és un reciclatge molt hàbil dels imaginaris d’autors com King o Lovecraft), sinó que ha sabut construir uns personatges molt carismàtics que ja formen part de la iconografia del gènere. De fet, un dels seus principals mèrits és que ha ajustat l’evolució dramàtica de cada protagonista a les transformacions de la mateixa narrativa de la sèrie: per aquest motiu, aquesta quarta temporada, per pura lògica, acaba essent un pèl més terrorífica que les anteriors sense renunciar a la seva essència, que torna a consistir en una aventura fantàstica plena de picades d’ullet als clàssics i amb vocació de buscar catarsis argumentals en el moment més inesperat. Té alguns passatges irregulars, però el conjunt funciona i, el més important, deixarà molt contents els fans. A hores d'ara, a qui no li agradi ja no entrarà en el joc.

La quarta temporada de Stranger Things situa la seva acció un temps després des fets de la tercera, amb Hooper misteriosament desaparegut i els protagonistes fent-se a la idea que els monstres de la seva infantesa continuen assetjant-los. Però no és l’únic desafiament que afronten: la vida mundana els recorda que són a l’últim any d’institut i, per tant, han de començar a pensar en una maduresa que passa per decisions molt rellevants. Però no cal dir que el món sobrenatural tornarà a fer acte de presència i que Eleven, cada da més poderosa, serà la clau per entendre el seu origen. Dividida en capítols molt llargs que mai avorreixen (cap d’ells baixa de l’hora de durada, però tan de bo totes les sèries concebessin tan bé com aquesta el ritme narratiu), la nova temporada sap introduir variants formals, juga bé amb les atmosferes i llueix encara més en l’aspecte tècnic. Però convé no oblidar que està incompleta, ja que el veritable clímax es produirà l’1 de juliol quan s’estrenen els dos episodis restants. Sigui com sigui, continua essent la joia de la corona de Netflix, que ja ha anunciat que la cinquena temporada serà la darrera.

Compartir l'article

stats