De relats de detectius n’hi ha hagut i n’hi haurà sempre, però afortunadament sempre hi ha qui aprofita l’avinentesa per provar de reinventar els seus clixés o bé aprofitar la seva narrativa per explorar conflictes que es fan actuals perquè disten molt de resoldre’s. D’entrada això és el que dona un valor afegit a una sèrie com Un asunto privado. Aquesta producció espanyola por semblar un noir tradicional en molts aspectes (que ho és, i força efectiu) però al mateix converteix la seva protagonista, una detectiu amateur dels anys 40, en metàfora d’aquells prejudicis socials envers les dones que encara persisteixen malgrat alguns avenços. Inventa la sopa d’all? No, però és que tampoc ho pretén. La sèrie, que juga amb una trama plena de girs, té l’encert de ser honesta a l’hora de parlar de què li passa a una dona quan mira de desafiar les regles imposades pels homes i exercir la seva identitat sense complexos. Sí, estem una mica millor que als anys 40 que retrata la ficció, però justament el millor d’aquest thriller és com planteja situacions i problemes que no disten gaire del que passa ara quan una dona entra en un terreny que els homes perceben com a propi.
Escrita per tres habituals de la televisió espanyola dels darrers anys, Ramón Campos, Teresa Fernández-Valdés i Gema R. Neira, Un asunto privado està protagonitzada per Marina Quiroga, una representant de l’alta societat gallega que des de ben petita ha dut una detectiu a dins. Quan un misteriós assassí en sèrie sembra el pànic a la zona, Marina no s’arronsa davant les advertències del seu entorn i convenç el seu majordom Héctor perquè l’ajudi a investigar el cas. Per descomptat que la tenacitat de la noia topa amb els recels de la policia i d’una societat que la voldria quieta i callada, però la protagonista fa tants avenços amb la investigació que acaba convertint-se en l’única persona amb possibilitats de desemmascarar el psicòpata. La reconstrucció de l’època no és res de l’altre món, però la sèrie acaba fent-se molt entretinguda gràcies a una trama ben conduïda (per cert que un dels directors és la catalana Maria Ripoll) i un notable repartiment format per Aura Garrido, Jean Reno, Ángela Molina, Álex García, Gorka Otxoa, Tito Valverde, Pablo Molinero, Sara Sanz, Carlos Villarino, Toño Casais, Nerea Portela, Adrián Ríos, Andrés Velencoso i Irene Montalà.
