Hi ha cert quòrum a dir que Rogue One, que explica el robatori dels plans de l’Estrella de la Mort, és una de les millors pel·lícules que ha donat l’univers de Star Wars. El motiu és segurament que funciona com a relat més enllà de la seva dependència d’una saga, però també és perquè es deixa de nostàlgies i encaixos forçats i es dedica a documentar amb rigor i sentit de l’espectacle allò que només s’intuïa pels diàlegs de l’episodi IV. També perquè sap conjugar la inevitable mitomania (les aparicions de Darth Vader són sensacionals) i la picada d’ullet als clàssics del cinema bèl·lic, amb Dotze del patíbul al capdavant. Per això no sorprèn que les primeres crítiques assegurin que Andor, estrenada a Disney Plus, és un dels grans productes sorgits d’aquest imaginari. La sèrie és un spin-off de l’spin-off, és a dir, que retrata les primeres passes de Cassian Andor, el pilot que acompanya Jyn Erso en la seva aventura per fer-se amb els secrets de l’arma més mortífera de la galàxia a Rogue One. Però sobretot s’ocupa d’un segment argumental que encara no havia tingut tant protagonisme a la saga: l’origen de la rebel·lió contra l’imperi i perquè aquest va perdent terreny davant d’uns grup de persones humils que mai s’haurien pensat que haurien de lluitar en una guerra.
Andor, doncs, segueix l’odissea del protagonista, un home descregut però valent que acaba convertint-se en un puntal de la revolta contra les tropes de l’imperi. I sí, aquí hi ha tiroteigs, persecucions de naus i efectes visuals, però el que definitivament l’eleva per damunt de la mitjana és que en essència es tracta d’una històries d’espies que juga més a crear suspens que no a voler impactar l’espectador amb referències a les pel·lícules. Dit d’una altra manera, a diferència de Obi-Wan Kenobi, que sovint volia rendir massa culte a les demandes del fan i a la necessitat d’incloure escenes referencials, aquí la cosa va de fer un thriller polític amb totes les lletres que treu el millor de la narrativa clàssica. En gran mesura es deu a que un dels seus principals artífexs és Tony Gilroy, l’ànima de les pel·lícules de Jason Bourne, que coneix molt bé els mecanismes del gènere i les seves confluències amb altres llenguatges.
Un dels grans al·licients de la sèrie és el seu repartiment, encapçalat per Diego Luna, Alan Tudyk, Adria Arjona, Genevieve O’Reilly, Kyle Soller, Denise Gough, Anton Saunders, Fiona Shaw, Alex Lawther, Robert Emms, Harry Anton, Cairon Pearson, Karen Sampford i l’incombustible Stellan Skarsgård.
