Una de les virtuts de les càpsules expositives de l’Aparador 22 dirigit per Pierre D. La és la de fer-nos descobrir creadors que, sense aquest espai, difícilment tindrien visibilitat a casa nostra. No en tindrien, en part, per l’endogàmia característica del sector i, també, per aquesta tendència innata que ens empeny a ignorar allò relativament proper i, en canvi, a venerar, com a provincians que som, allò que s’esdevé als antípodes i preferiblement en anglès. Aquest setembre, per exemple, podem descobrir el col·lectiu animAMusicae, una utopia visual i sonora que es nega a reconèixer fronteres entre disciplines. La seva raó de ser, expliquen, és «la fusión de la fotografía, la narrativa poética y la música, conformando historias que el espectador debe recorrer y al que se invita a participar con su implicación emocional». Al darrera hi ha Pilar Irala-Hortal i Gonzalo Arruego.
