Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

El mite per dins

"BLONDE" 3Ana de Armas brilla en aquesta personal visió de la vida de Marilyn Monroe

El mite per dins

Netflix ja ha estrenat Blonde, l’esperada pel·lícula que adapta la novel·la de Joyce Carol Oates sobre Marilyn Monroe, i el primer que s’ha de dir és que no és una biografia d’una de les grans icones de la història del cinema: com el llibre que l’ha inspirat, és una versió lliure de la seva vida que tracta la tensió entre el mite i la persona que hi ha al darrere. Així, veiem episodis que ens semblen reflexos molt particulars de coses que ja sabíem de l’estrella, però també n’hi ha d’altres que són camins imaginaris de la seva existència. Al llarg de dues hores i tres quarts que mai no pesen, Blonde recorre la frontera del que coneixem i del que intuïm, ens reconstrueix el personatge que tenim al nostre imaginari i ens fa reflexionar sobre el que suposava ser Marilyn quan l’ésser que vivia al seu interior maldava per no ser engolit per la seva màscara. També és una àcida faula sobre la soledat que s’amaga entre els focus, la impossibilitat de sobreviure als prejudicis i la tristesa de la persona atrapada entre les projeccions d’ella mateixa. És, ras i curt, una de les grans pel·lícules de l’any. I com era de preveure, el que hi fa Ana de Armas trenca completament amb la imatge de l’actriu i la converteix en candidata a tots els premis imaginables.

Tot plegat no sorprèn venint del guionista i director Andrew Dominik, que en films com El asesinato de Jesse James por el cobarde Robert Ford o Mátalos suavemente ja havia demostrat la seva capacitat per reinterpretar els codis dels gèneres i subvertir les convencions dels seus personatges. Seguint la (magnífica) novel·la d’Oates, el cineasta es dedica a recórrer les interioritats d’un mite que dialoga constantment amb les seves fragilitats i que lliura una agra batalla contra el que la gent espera d’ell. Si Blonde és una joia és perquè Dominik la dota d’una narrativa visual plena de matisos i creativitat que arriba a hipnotitzar. Et fa viure a les llums i ombres de Marilyn mentre l’evoca millor que ningú, malgrat que mai no arriba a ser la Marilyn que hem conegut amb aquest nom. També és una punyent paràbola sobre Hollywood i el seu esperit fagocitant, en un exercici de metallenguatge que mai es fa complaent i que treballa cada escena amb una cura admirable.

Al costat de la superlativa Ana de Armas destaca un esplèndid repartiment que inclou Bobby Cannavale, Adrien Brody, Julianne Nicholson, Evan Williams, Xavier Samuel, Caspar Phillipson, Toby Huss, Sara Paxton, Chris Lemmon, Dan Butler, Garret Dillahunt. I atenció a la seva banda sonora, obra dels grans Nick Cave i Warren Ellis.

Compartir l'article

stats