Diari de Girona

Diari de Girona

Atrapades

"FALL" 3Scott Mann dirigeix aquest "survival" amb moments angoixants però amb un gir agafat amb pinces

Atrapades

Es survivals, aquest gènere basat en mostrar personatges atrapats en situacions límit que han de fer els impossibles per sobreviure, ha donat moltes alegries en els darrers anys, amb títols tan recomanables com Eden lake o No respires. El problema de la fórmula és que, per més que canviï d’escenari i busqui nevés maneres d’expressar-se, es torna repetitiva i en alguns casos amb una bona premissa no n’hi ha prou per sostenir una hora i mitja de metratge. És el que li passa a Fall, una proposta de Scott Mann que comença bé, presenta algunes bones idees en el seu desenvolupament (sobretot pel context on transcorre l’acció) i acaba amb un gir que pretén sorprendre però resulta massa forçat. Sigui com sigui, si es té vertigen és una experiència que pot ser colpidora en pantalla gran, sobretot perquè el seu director hi denota una certa habilitat per capturar els personatges en un espai molt reduït que transmet constantment la sensació de caure al buit. Mann, per cert, és un d’aquells directors de sèrie B (alguns dels seus treballs previs són carn de videoclub, en el millor sentit de l’expressió) que molt probablement acabarà assumint projectes de gran pressupost.

Les protagonistes de Fall són Becky i Hunter, dues amigues de tota la vida que sempre es proposen reptes per superar els seus límits. És la seva manera d’afrontar els seus problemes més íntims i també de mantenir-se unides davant les adversitats. Aquesta vegada el que es proposen és particularment vertiginós: escalar una torre de comunicacions abandonada al mig del desert i que s’eleva fins a 600 metres. Ho aconsegueixen, perquè sempre han estat unes grans escaladores i saben que es tenen l’una a l’altra per culminar l’ascens. Però per una sèrie de circumstàncies queden atrapades al capdamunt de la torre i buscar la manera de baixar-ne es convertirà en una angoixant odissea que reobrirà velles ferides i posarà a prova la seva confiança.

Grace Fulton i Virginia Gardner són les notables protagonistes d’aquesta irregular pel·lícula que treu molt profit del paisatge i de la intimidant torre que fa d’escenari, però resulta discutible quan ha de resoldre les tensions dramàtiques entre els personatges. Ara bé, més enllà dels ses girs discutibles i algun moment un pèl inversemblant, s’ha de reconèixer que té escenes d’un suspens realment estremidor i que sap filmar amb habilitat els moviments de les protagonistes. També destaca, però en un paper secundari, el sempre eficaç Jeffrey Dean Morgan, que ja havia treballat amb el director a la divertida El golpe del siglo.

Compartir l'article

stats