El policia incombustible

Luther és la típica sèrie que, en guanyar culte al llarg del temps, els seus creadors s’han resistit a abandonar del tot. També hi ha fet molt que el seu actor protagonista, Idris Elba, és ara molt més popular que abans. Això ha tingut dos efectes: un, que la sèrie ha tornat fins a dues vegades a les pantalles malgrat que ja semblava acabada i, dos, que ara s’han tret de la màniga un llargmetratge que busca donar dir l’última paraula sobre el personatge. Les darreres temporades de la sèrie havien estat força decebedores perquè resultaven redundants i, a estones, un afegit innecessari a una història que potser no donava per a més. La pel·lícula, en canvi, sense ser del tot rodona i allargant-se més del que convindria (129 minuts són molts), aconsegueix redreçar una mica el regust amarg de les seves darreres aparicions televisives. En gran mesura perquè el film, que arriba avui a Netflix, recupera aquell aire a The Dark Knight de les primeres temporades i encerta a convertir el personatge en una sort de justicier que es mira de cara amb els thrillers dels anys 70. Això sí, per gaudir-la com cal és convenient haver vist la sèrie, ja que alguns dels seus conflictes dramàtics en depenen directament.

Luther: Cae la noche ens presenta el personatge on l’havíem deixat. John Luther és a la presó pagant el preu dels errors passats i convertit en un ésser cada vegada més fosc i ressentit. Malgrat tot, sent que encara ha de tancar moltes pàgines de la seva vida, perquè sap que la seva croada contra el Mal no ha acabat i els casos sense resoldre se’l mengen per dins. Per aquest motiu, quan un assassí en sèrie atemoreix Londres i les seves autoritats, Luther no dubta a escapar-se de la presó i mirar d’aturar aquest vell conegut. Mentrestant, però haurà d’afrontar els seus dimonis interiors. Escrita pel mateix creador de la sèrie, Neil Cross, i dirigida per l’irregular Jamie Payne, Luther: Cae la noche destaca per la creació d’una atmosfera gairebé apocalíptica i en refiar-ho gairebé tot tot al carisma d’Elba, que té la mesura molt agafada al seu personatge. Al seu costat trobem un gran planter de secundaris que inclou Cynthia Erivo, Dermot Crowley, Thomas Coombes, Hattie Morahan, Lauryn Ajufo, Vincent Regan, Ross Waiton i un divertit Andy Serkis. El més curiós de la pel·lícula és que, potser amb tota la intenció, Luther sembla més aquí una versió més bandarra de James Bond que no el detectiu turmentat dels primers episodis de la sèrie. La banda sonora original ve firmada per Lorne Balfe, responsable de les darreres entregues de Mission: Imposible.