Sobreviure a una pèrdua

Per a molts Zach Braff sempre serà el protagonista de la sèrie Scrubs, una joia encara massa desconeguda, però també ha demostrat ser un bon guionista i director. Va debutar amb molt reivindicable Garden State, on ja demostrava un gust per abordar la intimitat i el romanticisme des d’una perspectiva poc convencional, i després ha firmat títols més desiguals però igualment interessants com Ojalá estuviera aquí o Un golpe con estilo. També ha realitzat episodis de sèries com la mateixa Scrubs, Ted Lasso o Terapia sin filtro. Ara torna al cinema (i a la seva zona de confort, encara que sembli una contradicció atès l’argument de la pel·lícula) amb Una buena persona, una altra mirada molt personal a temes complexos. El film, però, ha dividit la crítica: hi ha qui la veu com la revàlida del seu talent a l’hora d’explicar realitats familiars molt dures amb un estil que conjuga bé el melodrama i la comèdia, i qui la percep com una faula sentimental tirant a manipuladora que ensenya les seves cartes abans de temps. En aquest sentit convé dir que té un dels tràilers més morosos que s’han vist últimament, d’aquells que et fa la sensació que ja has vist tot el que t’han d’explicar, i tampoc juga al seu favor que el metratge de la pel·lícula s’allargui (innecessàriament) fins a les dues hores i nou minuts.

La protagonista de Una buena persona és Allison, una noia que té la intenció de casar-se amb la seva parella, Nathan. A la seva relació hi ha tingut un paper cabdal la família d’ell, que sempre ha estat un suport per als moments complicats. De fet la mateixa Allison, que té un passat conflictiu, ha trobat en aquest clan el refugi emocional que mai s’hauria pensat que tindria. Quan la germana de Nathan mor en un accident, tothom queda devastat per la pèrdua, també Allison. Tant ella com el seu futur sogre Daniel tenen una percepció del dol molt diferent, fins al punt que descobreixen bretxes emocionals entre ells que mai s’haurien pensat que haurien d’afrontar. Però de mica en mica entre els dos neix un fort vincle que acabarà transcendint la relació entre Allison i Nathan. Braff afronta un tema tan propens als discursos redemptors amb la seva habitual sensibilitat.

És veritat que en alguns moments no pot evitar caure en obvietats dramàtiques i hi ha algunes solucions argumentals força previsibles, però també ho és que treu veritat dels seus personatges i aconsegueix que alguns passatges siguin francament emotius. Hi fa molt el seu esplèndid repartiment, format per Florence Pugh, Morgan Freeman, Zoe Lister Jones, Molly Shannon, Celeste O’Connor, Chinaza Uche i Nichelle Hines.