La lluita compartida

Hi ha poques pel·lícules que et facin la sensació que no has vist mai res igual. És el que passava amb Spider-man: Un nou univers, una extraordinària pel·lícula d’animació que, a més, tenia el mèrit indiscutible de fer-ho amb un personatge que acumulava unes quantes encarnacions cinematogràfiques. De fet, la seva història, centrada en Miles Morales i el seu descobriment que hi ha múltiples dimensions i a totes hi ha versions del superheroi aràcnid, semblava a estones una paròdia d’aquesta proliferació de rostres per al personatge. El cas és que el film, que va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula d’animació, és una joia de principi a final per la brillantor del seu guió, una astoradora inventiva visual i, dèiem, aquesta sensació constant que t’obria nous fronts expressius. La seva seqüela, Spider-man: Creuant el multivers, juga a la màxima aquella de «més i millor».

Tenia un repte al davant: superar la inevitable pèrdua de l’efecte sorpresa, ja que l’espectador sap què s’hi trobarà. Però se’n surt amb escreix, perquè es tracta d’un producte encara més ambiciós en tots els fronts que eleva el nivell de la factura visual i continua explicant una molt bona història. També expandeix el seu imaginari, com ho prova el fet que entre els molts Spider-man que treuen el cap en pantalla hi hagi els dels videojocs i els de les sèries d’animació clàssiques. No s’ha de ser cap expert per predir que es convertirà en un dels grans èxits d’aquesta temporada i segurament per això els seus responsables ja treballen en la tercera part, Spider-Man: Beyond the Spider-Verse.

En aquesta segona entrega trobem Miles Morales en una nova etapa de la seva vida, afrontant els reptes de l’adolescència, que no són pocs, mentre intenta fer-se a la idea que allà fora hi ha un multivers amb infinites versions d’ell mateix. Malgrat que prova de viure en una relativa normalitat, aviat topa amb l’evidència que no hi ha manera de fugir de la resta d’universos. L’aparició d’un nou i poderós enemic farà que Miles hagi de tornar a creuar-los i, amb l’ajuda de la resta de versions de Spider-man, evitar una col·lapse de proporcions catastròfiques.

Al llarg de més de dues hores i quart, Spider-man: Creuant el multivers construeix una història tan plena de girs, paradoxes i detalls que fa fins i tot inevitable que la vulguis tornar a veure per copsar-la en tota la seva dimensió. Torna a ser un espectacle audiovisual de primera magnitud, especialment quan juga a dotar cada personatge d’una estètica amb ànima pròpia. A la versió original s’hi escolten les veus de Shameik Moore, Oscar Isaac, Hailee Steinfeld, Jake Johnson, Issa Rae, Daniel Kaluya, Andy Samberg i Jason Schwartzman.