És una casualitat, però no deixa de ser suggeridor (i necessari) que una pel·lícula com Te estoy amando locamente s’estreni just quan comença una campanya electoral on un dels temes fonamentals és la preservació dels drets i les llibertats que tant ha costat d’aconseguir. El film recrea un cas real ocorregut a la Sevilla dels anys 70, en el moment que la Transició s’estava començant a dibuixar a l’horitzó però la política encara havia de fer un llarg camí per superar les velles repressions. En el seu arc dramàtic hi ha la síntesi d’un problema que s’arrossega fins al present: la persistència d’un prejudici i un atac sistemàtic contra qualsevol manera de ser i de fer que no agrada als feixistes de torn. La pel·lícula està plantejada, en aquest sentit, des de dues perspectives. Per un costat, la històrica, ja que és una molt treballada reconstrucció d’uns temps i unes polítiques que encara cuegen: i per l’altre, la íntima, perquè aborda un discurs general partint d’una radiografia molt emotiva de la relació entre una mare i el seu fill. Veient el tràiler ja quedava clar que pot ser un dels títols que arribin a la recta final dels Goya.
Dirigida i coescrita per Alejandro Marín, Te estoy amando locamente s’ambienta a la Sevilla de l’any 1977, en què l’homosexualitat és considerada un delicte. La protagonista, Reme, és una dona discreta i molt tradicional que es va endur un disgust quan va saber que el seu fill era gai, però va acabar acceptant la realitat perquè va entendre que l’amor per un fill va molt més enllà que qualsevol prejudici. Però el canvi de Reme no ha fet més que començar. En veure el que les autoritats fan als homosexuals, la dona se suma a la lluita del col·lectiu LGTBI per reivindicar uns drets que mai s’haurien d’haver posat en dubte.
Barreja de comèdia sentimental, demà polític i retrat familiar, Te estoy amando locamente destaca pel seu disseny de producció, per la seva banda sonora i per un esplèndid repartiment que inclou Ana Wagener (candidata des de ja a tots els premis d’interpretació de l’any), Omar Banana, Alba Flores, Jesús Carroza, Lola Buzón, Mari Paz Sayago, Pepa Gracia, Carlos Bernadino, Enara Prieto i Manuel Morón.
Una altra casualitat: la pel·lícula de Marín s’estrena coincidint amb l’emissió de la sèrie Las noches de Tefía, que mostra la persecució dels homosexuals durant el franquisme i també compta amb Ana Wagener en el repartiment. Pel·lícula i sèrie demostrem que, per més que s’avanci, sempre queda feina per fer i les velles amenaces són allà, preparades per tornar-nos al passat.
