Kenneth Branagh semblava el nom ideal reinventar les adaptacions d’Agatha Christie a la pantalla gran: al capdavall, la seva ànima shakespeariana i el seu contrastat amor pel cinema clàssic el tornava el perfecte capità de projectes que havien de recrear altres èpoques amb repartiments tan extensos com eclèctics. A més, Hollywood l’havia abraçat definitivament donant-li l’Oscar al millor guió per Belfast, una de les seves apostes més personals. Però sovint s’oblida que Branagh, amb totes les grans obres que ha firmat, acostuma a ser el seu propi pitjor enemic. El seu cinema sempre té elements d’interès i és cert que sovint s’infravaloren les seves decisions creatives (alguns mai ens cansarem de defensar Thor, per exemple), però també ho és que la seva megalomania i excés d’ampul·lositat perjudica les possibilitats de les seves pel·lícules. I això és exactament el que passava amb Assassinat a l’Orient Exprés, una experiència completament frustrant perquè Branagh s’equivoca assumint el paper de Poirot i perquè com a cineasta es mostra incapaç de dotar-la d’una veritable personalitat. La cosa no milloraria gaire amb Mort al Nil, segurament un dels exemples més gràfics del que passa quan no vols rodar en exteriors per abaratir costos i tires de CGI. Per tant, quins al·licients tenim ara per anar a veure la tercera adaptació que fa Kenneth Branagh d’un text de Christie? Per començar, perquè és millor pel·lícula que les anteriors, però sobretot perquè Branagh fa justícia a una de les novel·les més inquietants i interessants de l’escriptora britànica.

L’acció de la pel·lícula se situa òbviament a Venècia, on Poirot s’ha retirat per tancar pàgina del seu passat com a detectiu i mentre el món encara es refà de les seqüeles de la Segona Guerra Mundial. Una nit, convidat per uns coneguts, el protagonista accepta a contracor participar en una sessió d’espiritisme en què hi assistiran alguns dels noms més rellevants de la societat veneciana. Però durant la sessió, un altre dels convidats mor assassinat i Poirot es veu obligat a treure la pols a les seves habilitats per aclarir el misteri.

Més curta i atmosfèrica que les seves predecessores, Misterio en Venecia té les sevs imperfeccions però es nota que Branagh se l’ha pres amb més rigor formal. Al seu costat, destaca un esplèndid repartiment format per Michelle Yeoh, Jamie Dornan (amb qui Branagh ja va treballar a Belfast), Jude Hill, Kyle Allen, Kelly Reilly, Riccardo Scamarcio, Camille Cottin, Ali Khan i Tina Fey. La banda sonora és obra de Hildur Guðnadóttir, la guardonada compositora de Joker, Ellas hablan i Tár.

La flamant guanyadora del darrer Oscar a la millor actriu per Todo a la vez en todas partes té una de les agendes més plenes del Hollywood actual. A més de posar la seva veu als projectes d’animació Ark: The animated series i The Tiger’s Apprentice, protagonitzarà les sèries The brother’s sun i Star Trek: Section 31, i participarà a l’adaptació cinematogràfica del musical Wicked i a les properes tres entregues de la saga Avatar del director James Cameron.