A

ls 25 anys de la seva mort, Salvador Dalí segueix generant recels a Catalunya, on la seva figura sembla menys reconeguda que en altres latituds, com ho demostra que Barcelona no li hagi dedicat encara cap carrer ni espai públic o que la seva última gran exposició fos rebutjada pel MNAC.

La gran retrospectiva de Dalí que el 2013 va batre rècords de visitants primer al Centre Pompidou de París i després al Reina Sofía de Madrid va ser oferta també al Museu Nacional d'Art de Catalunya, però incomprensiblement el museu català va preferir no acollir-la.

El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, atribueix la decisió a l'anterior direcció del MNAC, en una època en la qual encara no estava al capdavant de la conselleria, i ha admès, en declaracions a Efe, que també ell va preguntar en el seu moment la raó del rebuig, ja que reconeix que "era una bona exposició i hauria estat un bon reclam per al museu".

El rebuig "no té més explicació i tampoc no m'he dedicat a indagar per què els anteriors responsables no la van voler", assenyala el conseller, que assegura que després de la decisió inicial ja era tard per reprogramar-la ja que "després aquestes coses són molt difícilment recuperables perquè els calendaris estan fets i hi ha peces que són prestades".

Ferran Mascarell considera encara que "això ja és història" i que "a canvi nosaltres tenim una magnífica realitat que és el Museu Dalí de Figueres, amb un èxit més que notable" i que "com a instrument de divulgació de la seva obra és incontestable i modèlic".

Mascarell entén per això que Dalí sí que té prou reconeixement artístic a Catalunya, i recorda que, a més dels espais expositius dedicats al pintor gestionats per la Fundació Gala-Dalí a Figueres, Portlligat i Púbol s'han presentat grans exposicions, com la que se li va dedicar el 2004 al CaixaForum de Barcelona amb motiu de l'"Any Dalí".

Amb tot, i en relació amb el rebuig que pugui originar Dalí en sectors de la societat catalana per les seves simpaties amb el règim franquista, Mascarell assenyala que "una dictadura de 40 anys sempre deixa traces, i les traces han estat presents no sol en el cas de Dalí, sinó en tot el moviment artístic i cultural del conjunt de la cultura espanyola i catalana".

Un altre fet que sorprèn a Catalunya respecte de la figura de Dalí és que, sent potser l'artista català més universal al costat de Joan Miró, no compti a Barcelona amb cap carrer, plaça o jardí que en recordi la figura quan ja han transcorregut 25 anys de la seva mort.

El buit fet a la figura de Dalí contrasta amb la rellevància que atorga Barcelona a Miró, a qui va dedicar el 1984, només uns mesos després de la seva mort, un gran parc de gairebé cinc hectàrees en ple Eixample, i que el 1992 li va atorgar un carrer a la Vila Olímpica.

Mascarell, que com regidor de cultura barceloní va arribar a presidir la comissió del nomenclàtor, recorda que "durant molt temps vam tenir a sobre de la taula el nom de Dalí i vam arribar a la conclusió que havia de posar-se el seu nom en una gran plaça que havia de fer-se davant de la nova estació de tren de la Sagrera, cosa que a més ens lligava amb l'estació de ?Perpinyà", a la qual l'artista va dedicar un dels seus quadres més famosos.

"La plaça era gran i ens semblava era que era la manera de donar-li la significació necessària, però jo vaig deixar aquesta responsabilitat el 2006 i ara això està en mans de la ciutat, que ho decidirà en el moment i la manera com ho cregui oportú", assenyala Mascarell.

El regidor de Cultura de Barcelona, Jaume Ciurana, ha dit a Efe que la ciutat "ja té aprovat donar el nom de Dalí a un espai, però no n'hem trobat un de prou digne, solemne i central per a això".

"Barcelona és una ciutat molt acabada i consolidada, i no és fàcil trobar un espai proporcionat a nom seu, de manera que s'haurà de trobar l'ocasió propícia per a això", assegura Ciurana.

Per a Ciurana, encara que hi hagi "moltes coses discutibles de Dalí, com en molts artistes" i ningú en la vida és capaç d'acontentar a tothom, "la major part de la població catalana, els crítics, els aficionats a l'art reconeixen Dalí com un dels grans genis creadors".

De la seva banda, la crítica i historiadora de l'art Victòria Combalía se sorprèn que Barcelona no disposi encara de cap carrer dedicat a Dalí i pensa que la gran retrospectiva sobre la seva obra havia d'haver passat per Barcelona, bé pel MNAC o pel MACBA, per rematar que "a vegades aquí hi ha molt poca imaginació".

Combalía admet que amb la figura de Dalí hi havia "una mica de ressentiment" per qüestions polítiques i per haver deixat tot el seu llegat a l'Estat espanyol, però "d'això ja han passat 25 anys".

El també historiador de l'art Daniel Giralt-Miracle opina que la forma d'actuar de Dalí i les seves opinions van crear "dissidències" a molts ciutadans, però està segur que "arribarà un moment en què aquestes discordances històriques s'acabaran i se li reconeixerà tot el seu talent".