El Consell de Cooperació del cap de Creus també vol la derogació del PRUG

Represenants de les entitats que integren el Consell de Cooperació del Parc Natural del Cap de Creus es van reunir ahir al Centre Cívic de l'Ajuntament de Castelló d'Empúries per a demanar la derogació del projecte del Pla d'Usos del parc. El president de la Plataforma Defensem Catalunya, Joan Ball-llosera, explica que l'objectiu de la trobada era "autoconvocar" el Consell de Cooperació, que compta amb representats de la societat civil implicats en els usos del territori -sindicats agraris, pescadors, ecologistes o federacions d'activitats aquàtiques-, ja que l'administració no els ha tingut en compte a l'hora d'elaborar el Pla rector d'ús i gestió del Parc Natural de Cap de Creus. "Fa 13 anys que cap govern ens convoca", diu Ball-llosera sobre l'òrgan participatiu del parc, "les administracions convoquen la junta rectora, que són ells". "No ens creiem la bona voluntat del govern per consensuar aques pla d'usos", diu.

En la reunió celebrada ahir, es va parlar de com s'havia de fer i com s'ha acabat fent el Projecte del Pla d'Usos del Parc Natural del Cap de Creus, que Ball-llosera defineix com un document que té per objectiu "acabar amb la socioeconomia del territori per instaurar una cultura més rendible". Destaca, per exemple, el fet que es tractiu d'un pla d'usos parcial, que només regula la part marina del Parc Natural del cap de Creus, "la que dóna diners".

En acabar la trobada, els representants de les entitats que conformen el Consell de Cooperació van poder signar un document amb al·legacions que demana a la Generalitat que retiri el PRUG per defectes de forma.

"No es pot treure el projecte sense convocar el Consell de Cooperació", diu el president de la Plataforma Defensem Catalunya, que afegeix que, "a l'abril es va convocar la junta rectora, però es van oblidar de la societat civil". Pel que fa al segon defecte que al·leguen, està relacionat amb la llei que regula la informació i participació pública en l'elaboració de la normativa.

Durant la reunió-debat celebrada ahir a la tarda, els assistents també van recordar la història de la creació dels parcs naturals i l'acceptació que van tenir per part de la societat civil mesures de protecció com les que van afectar el propi Cap de Creus o els Aiguamolls de l'Empordà. "En alguns casos, com a les illes Medes, els propis usuaris ja tenien una consciència d'autoprotecció del medi natural abans de la legislació", explica Ball-llosera. "Eren conscients que ajudaven contra els furtius i alhora li veien també la vessant turística, com a reclam".

"A partir del 2010, apareixen els primers problemes, perquè es van començar a imposar decisions sense preguntar al territori".