19 de desembre de 2014
19.12.2014

Descobreixen al castell de Sant Ferran un monòlit únic de l'ocupació franquista

La pedra, de més d'una tona, té una inscripció de l'entrada de la V Divisió Navarra, a principis de febrer del 1939

20.12.2014 | 07:40
El catedràtic i historiador de la UB Xavier Hernàndez i el conservador, Joan M. Alfaro, amb la troballa.

Els treballs de neteja a la zona de les cavallerisses del castell de Sant Ferran de Figueres han posat al descobert un monument de pedra (monòlit) de més d'una tona que certifica com tropes de la V Divisió Navarra del bàndol franquista van ocupar la fortalesa al febrer de 1939, a les acaballes de la Guerra Civil. Segons els experts, es tracta d'una peça única. No només perquè és un dels únics monuments que hi ha a la comarca fets durant el conflicte bèl·lic sinó perquè tampoc es tenia constància que aquesta divisió n'elaborés de forma habitual. El "document", a més, aporta llum sobre aquest episodi històric tot i que no se sap si es va arribar a col·locar mai a la fortificació ni per què havia quedat amagat fins ara. El monòlit, de grans dimensions, s'exposarà ara a l'edifici del Consorci juntament amb peces que recorden la celebració de les darreres Corts Republicanes, l'1 de febrer del 39.

La fortalesa, una de les més grans d'Europa, és encara una gran desconeguda per a la ciutat. La seva gran extensió dificulta les tasques de recuperació i també d'arqueologia però recentment s'ha creat la figura dels conservadors, que vetlla precisament per aquestes actuacions. Any a any es fan diverses campanyes de rehabilitació de diferents espais. També neteges. Ha estat, precisament, en una d'elles en què s'ha fet la troballa.

El seu conservador, Joan Manel Alfaro, va explicar que va ser en un dels passadissos que connecten el fossat de Santa Tecla amb el de Sant Jaume. "El castell té molts d'aquests passadissos i ens el vam trobar allà, en un racó", va dir. En un principi, semblava una pedra de grans dimensions qualsevol però després de netejar-la hi va aparèixer la inscripció: "A la memòria dels caiguts de la V Divisió Navarra, que va ocupar aquesta plaça el dia 10.2.1939". Fins ara se sabia que aquesta Divisió de l'Exèrcit franquista havia arribat a la ciutat i a la frontera al voltant d'aquestes dates i que hi va estar fins a l'1 de març. "El que no se sabia és que n'havien deixat constància perquè, en realitat, no era gens habitual com sí ho era en d'altres divisions com la IV", va dir el catedràtic de la UB, Xavier Hernàndez. De fet, Alfaro va explicar que segons les consultes que han fet, el monòlit no el va elaborar un picapedrer professional. Per això, creuen que podria haver estat algun soldat de la mateixa Divisió o bé dels que van participar a les tasques de recuperació de la fortalesa, després de la gran voladura.

El president del Consorci, Carlos Díaz Capmany, va revelar, a més, el testimoni del seu pare que va formar part d'aquesta Divisió i que va relatar "l'alliberament" en un dietari.

El castell i la ciutat es van convertir en per uns dies en capital de la Segona República. A les estances de la fortalesa, l'1 de febrer de 1939 s'hi va celebrar la darrera sessió de les Corts Republicanes. També s'hi va signar l'anomenat Acord de Figueres, per salvar el patrimoni artístic. El 8 de febrer els republicans destrueixen l'armament emmagatzemat perquè no passi a mans franquistes en una gran explosió de nefastes conseqüències per al castell. El 9 (tot i que el monòlit cita el 10) s'hauria produït l'ocupació de la Divisió i, potser, la peça monumental que recorda aquesta part de la història. Ara, fragments d'un i altre bàndol es recordaran al mateix espai.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema