Que la ciutat de Figueres pateix un dèficit històric en equipaments esportius no és cap novetat. La seva cronificació en el temps, però, provoca cada vegada més tensions en la cessió dels espais disponibles i que no hi hagi prou capacitat per a donar hores d'entrenaments o competicions a totes les entitats i disciplines esportives de la ciutat, especialment durant els caps de setmana. La situació és tal que l'alcaldessa, Marta Felip, diu que fins i tot en algunes ocasions s'ha hagut de recórrer a la col·laboració del pavelló de Llers per a suplir les mancances. Felip diu que al proper mandat, si governen, la prioritat serà la construcció d'un tercer pavelló -amb ubicació encara per concretar- amb finançament públic-privat i completar l'actual zona esportiva del nord de la ciutat.

La falta d'equipaments esportius i les promeses de construir-ne de nous serà, amb tota seguretat, un dels eixos principals dels programes electorals per a les properes eleccions municipals. De fet, el PSC ja va denunciar fa dies -i de nou- aquesta situació i va dir que si els socialistes governen, s'hi actuarà de ple. També l'actual equip de Govern assegura haver-se fixat com a prioritat el que ja, diuen, s'ha convertit en un problema. La ciutat disposa en aquests moments de la zona esportiva a l'entorn de l'Hospital amb dos pavellons (el gran datat de principis dels 90 i el petit de 1974), una pista exterior, piscina climatitzada (també amb 30 anys a l'esquena) i una de descoberta, l'espai esportiu de més recent construcció a Figueres de la mà del fons Zapatero. A banda d'això, només hi queden els estadis: el de Vilatenim -que ara passarà a gestionar la Unió Esportiva Figueres-, l'Albert Gurt i el de la Marca de l'Ham. Amb una població de més de 45.000 habitants, sembla més que evident que el que hi ha ara no només és insuficient sinó també absolutament obsolet. "No n'hi ha prou per donar cobertura a les 28 entitats i a les 50 disciplines que es practiquen a la ciutat. Penseu que hi ha mainada que ha d'acabar els seus entrenaments a les deu de la nit perquè ens és impossible donar-los hora a les sis o a les set, com seria normal", diu Felip.

Per això, en alguns casos s'ha hagut de demanar també la col·laboració de Llers per tal de poder solucionar, en part, aquesta problemàtica. "Això ha de quedar resolt amb la cobertura de l'actual pista de la plaça de voluntaris de la zona nord, la construcció d'un centre social amb sales s'activitats i bar i amb la recuperació del projecte de pistes de tennis i padel sobre el pàrquing de l'Hospital", insisteix l'alcaldessa.

També planteja, això sí per després del maig de 2015, el tercer pavelló amb finançament público-privat. "Ja no podem confiar en la inversió de les administracions i per això el que volem és que hi hagi pistes municipals però també espais amb botigues d'esports i de pràctiques d'esport indoor potser més minoritàries per fer-ho atractiu a la inversió privada. A banda d'això, s'ha de treballar perquè els centres educatius es puguin utilitzar com a equipaments de barri quan no hi hagi escola", insisteix.

Recuperar la plaça de Braus

Felip diu que tampoc descarta la recuperació del projecte de complex esportiu amb zona d'aigües a la plaça de Braus si la iniciativa privada, és clar, recupera la capacitat inversora. "Però seria un espai complementari que també ajudaria a descongestionar l'actual piscina coberta", afegeix. Paradoxalment, va ser aquest projecte que de moment continua al calaix el que va fer aturar el de Poliesports, que Figueres i Vilafant havien d'impulsar junts i que, de fet, havia de servir per treure pressió a les actuals instal·lacions esportives.

Figueres, però, durant el mandat de l'exalcalde, Santi Vila, va decidir abandonar el Consorci per promoure el seu i Vilafant, va haver de redimensionar i assumir en solitari la construcció d'un únic pavelló. Precisament, a la conferència de dijous a Casa Empordà, el conseller evitar admetre errors en aquest afer i va salvar la polèmica mostrant-se convençut que formarà part de les inversions pel proper mandat Felip.