La decisió de dissoldre el Consorci del Museu de l'Empordà, presa per l'Ajuntament de Figueres el mes d'octubre, ha generat sorpresa perplexitat i indignació entre molts ciutadans -figuerencs i no figuerencs-. Aquesta reacció col·lectiva s'ha produït per les formes amb què la dissolució s'ha dut a terme i per tot el rerefons que comporta. Una decisió d'aquesta importància no es pot prendre a cinc mesos d'unes eleccions, i menys encara sense que hi hagi un projecte alternatiu pensat, consensuat i dotat de pressupost. Consolidar amb solidesa un equipament i un projecte cultural costa molts anys de feina, però, com s'ha vist, només es necessita una setmana per enderrocar-lo. I aquest enderroc afecta un espai molt sensible i fràgil de l'educació i la socialització ciutadanes.
Més de 400 persones vinculades al món cultural han signat un manifest, on es defensa un model professionalitzat de gestió del Museu de l'Empordà i, per extensió, de la cultura. El podeu llegir a: www.manifestmuseuemporda.com. La política dels fets consumats, l'absència absoluta de diàleg i la inexistència d'un projecte alternatiu per al Museu són tot el contrari a qualsevol codi de bones pràctiques en gestió cultural. Molta gent creu que aquesta decisió i la manera com s'ha produït no auguren res de bo pel futur de Figueres. El context general -la forma de tractar i gestionar la cultura al conjunt del país els últims anys-, hi posa la resta. La cultura, com l'educació i la sanitat públiques, està al punt de mira.
Si una actuació com aquesta ja és prou delicada en qualsevol ciutat que té una estructura cultural ben travada, encara ho resulta més a Figueres. La nostra ciutat pateix unes mancances històriques de recursos econòmics i humans en cultura (ja no cal que parlem d'equipaments). Això hauria de fer-nos preguntar a tots a què es deuen i cap a on ens porten en un futur immediat. Per què Figueres dedica a cultura prop d'un 6% del pressupost general de l'Ajuntament, quan les ciutats del nostre entorn immediat, com Olot, Girona o Banyoles, hi estan dedicant des de ja fa anys a l'entorn del 10%? Com és possible que, a Figueres, la plantilla de cultura tingui al voltant de 20 persones, quan a Olot és de 36 o a Girona de més de 110? Com és possible que Banyoles, amb una població de 19.000 habitants, tingui tants treballadors a cultura com Figueres, on hi viuen 45.000 habitants? Les xifres són les que són. És informació pública i tothom la pot comprovar. Només cal posar-s'hi.
El cas del Museu de l'Empordà, així ho entenem, és un altre episodi del desmantellament general de l'estructura i el servei públic de la cultura, agreujat en aquest cas per la particular situació de debilitat d'aquest sector a Figueres. És un pas més per substituir la cultura fonament per la cultura ornament. Per la cultura del màrqueting-façana, buida de contingut i sense retorn social més enllà de les pernoctacions contractades, els àpats servits i les vendes realitzades. On és l'impacte social, cultural, educatiu de tot això?
Davant d'aquests fets, com a ciutadans vinculats a la cultura empordanesa, hem cregut necessari obrir un fòrum de debat per pensar quin nou Museu de l'Empordà volem. Pensar quin nou projecte de museu li cal a la comarca, pensar quin model cultural ha de tenir Figueres, ens semblen feines urgents. I tots els usuaris hi tenim alguna cosa a dir. Per això, hem organitzat una taula rodona el dissabte 7 de febrer, a les 11 h del matí, a l'Espai Cultural La Cate, de Figueres. Us convidem a participar-hi. No hi falteu.
Fòrum Empordanesos per la cultura
