Al mes de febrer de 1965 s'inaugurava l'actual edifici de l'estació de tren convencional de Figueres. L'equipament substituïa la històrica estació oberta a finals del segle XIX amb un cost de més de tres milions de les antigues pessetes. Des d'aleshores, han estat poques les intervencions que s'han fet en aquesta infraestructura, ara titularitat d'Adif. Després de 50 anys de funcionament, tot just ara la companyia ha anunciat que hi invertirà 1,2 milions per posar-hi ascensors o elevar les andanes amb l'objectiu de facilitar l'accés a les persones amb mobilitat reduïda. I ho farà enmig d'un futur incert que, fins fa pocs anys, l'eliminava per unir-la amb l'estació del TAV però que, de moment,seguirà ancorada al centre de la ciutat amb l'etern problema dels passos a nivell.

L'alcaldessa, Marta Felip, assegurava en una entrevista a aquest diari el passat mes de novembre que la solució per a l'estació convencional estava aparcada i que el soterrament de part de les vies -especialment, dels passos a nivell- tampoc tindria una solució a curt termini. "El Ministeri de Foment ens va dir ben clar l'any passat que no pagarà amb càrrec als pressupostos de l'estat. Consideren que s'ha de sufragar amb les plusvàlues urbanístiques", va explicar. En aquest sentit, va afegir que el soterrament està quantificat en uns 50 milions d'euros. "Es tracta d'un pressupost anual de ciutat", afegia. També ho aborda al llibre que ha elaborat i apunta que "hem tornat al desig de mantenir les dues estacions".

Malgrat això i l'àmpli volum de viatgers que hi utilitzen les línies de llarga i mitjana distància, la realitat és que des de fa anys aquesta estació està obsoleta i obliga els usuaris a creuar les vies a través de passos subterranis. Tampoc s'han fet millores de seguretat al pas a nivell de l'avinguda Vilallonga, on entre el 2008 i el 2011 es van produïr fins a quatre atropellaments mortals.

Protestes i accidents

Les dificultats de desenvolupament de la ciutat que provoca aquesta infraestructura són evidents, per exemple, en el "tall" que es va haver de fer amb la reurbanització de l'avinguda o amb la impossibilitat -en vies de solució- de poder sincronitzar les barreres amb els semàfors dels carrers de l'entorn.

A l'estiu, els col·lapses són constants i la ciutat ha lluitat durant anys contra aquesta "cicatriu". A mitjans dels dels anys setanta l'aleshores alcalde, Pere Giró, va promoure que uns camions de bombers es posessin enmig de la via al seu pas per aquest punt en se?nyal de protesta per la situació. Hi ha hagut promeses i projectes però, de moment, l'estació i les seves barreres seguiran al centre alguns anys més.