La nova marca turística -molt més que turística si hem de fer cas de la declaració d'intencions en la seva presentació- se suma a d'altres ja existents i totes juntes es solapen en algun o altre punt. Així, a les comarques de Girona tenim la marca Costa Brava-Pirineu de Girona, però és que a un altre nivell existeix la Pirineu de Catalunya, que, segons s'hi anuncia, "abarca des del Cap de Creus fins la Val d'Aran". Les poblacions del Cap de Creus, per tant, estan incloses en Costa Brava, en el Pirineu gironí i en Pirineu de Catalunya. Des d'ahir, també en "Empordà. Tocat pels Déus".

Les esmentades, a més, es troben dins de la marca turística "Catalunya", que no només les aplega totes sinó que és sota el seu paraigua que assisteixen a fires turístiques internacionals. Fires en les que, per cert. Costa Brava Pirineu compta amb un mostrador específic dins de l'estand "Catalunya", però a les quals algunes poblacions amb notable pes turístic -com Blanes i Lloret de Mar- opten per assistir de manera individual.

DO Empordà... i punt

Tot i que la marca Costa Brava està força consolidada, hi ha ciutats -o comarques, com es va veure ahir-que sense renunciar a formar-ne part decideixen diferenciar-se de la resta. Un cas extrem el va protagonitzar la D.O. Empordà, que fins 2006 s'anomenava DO Empordà-Costa Brava. Els productors de vi empordanesos van considerar que el cognom Costa Brava perjudicava la imatge que volien donar de vins de qualitat, i des d'aleshores volen sols. No es pot dir que els resultats obtinguts hagin sigut dolents, si bé segurament hi ha tingut a veure més la qualitat dels vins que l'haver-se després de làfegitó Costa Brava.

A banda de tots aquests fets, també les diferents poblacions lluiten per a diferenciar-se de les altres. Trobem les que tenene el distintiu de "Destinació familiar"-Blanes, Torroella, Lloret, Sant Antoni de Calonge, Sant Feliu de Guíxls, Roses, Castell. Platja d'Aro- o de "Turisme Esportiu", com Castelló d'Empúries i probablement aviat Banyoles.