Després d'onze anys de lluita als tribunals, la Plataforma en Defensa de la Garriga ha aconseguit evitar l'obertura d'una nova pedrera a les Clotes, al municipi de Llers, perquè el Tribunal Suprem ha declarat la nul·litat de ple de dret de l'autorització atorgada l'any 2009 per l'aleshores conseller de Territori, Joaquim Nadal, per instal·lar al bell mig de la Garriga una pedrera de 25 hectàrees que afectava cinc quilòmetres de parets i feixes de pedra seca i que suposava la destrucció d'un mínim de 14 cabanes de pedra seca i greus afectacions a 13 més. La plataforma ha organitzat una jornada festiva el pròxim 21 de juny per celebrar l'«èxit aconseguit» en la defensa de la Garriga.

El projecte per construir la pedrera el va presentar el mes de maig de l'any 2004 l'empresa «Tractaments i Restauracions Geològiques S.A», propietària dels terrenys ubicats al terme municipal de Llers. Immediatament, entitats ecologistes, els ajuntaments afectats -Avinyonet de Puigventós, Llers i Vilanant- i plataformes ciutadanes es van unir per evitar la seva construcció.

Autoritzat l'any 2009 per l'aleshores conseller de Territori i Sostenibilitat, Joaquim Nadal, preveia una activitat extractiva de 25 hectàrees al bell mig de la Garriga d'Empordà, concretament a la zona coneguda com les Clotes. A banda de l'afectació a les cabanes, també consideren que perjudicava el mas Molar, l'ermita de Sant Quirze d'Olmells i els camins rurals d'accés.

Per tot això i per les irregularitats comeses en la tramitació per l'administració pública, tres de les entitats integrants de la plataforma -l'Associació de Protecció i Estudi de la Garriga, la Iaeden-Salvem l'Empordà i l'Ajuntament de Vilanant- han recorregut totes les vies possibles per evitar l'obertura d'aquesta nova pedrera: després de perdre en part un contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), les entitats van recórrer al Tribunal Suprem, que ara els ha donat íntegrament la raó i ha dictat sentència, anul·lant l'autorització administrativa atorgada pel conseller Nadal el 19 d'octubre de 2009. Segons ha explicat l'advocat que ha portat el procés, Eduard de Ribot, la sentència conclou que el permís atorgat incompleix la Directiva Europea 85/337 de la CE del Consell i la legislació i normativa estatal d'avaluació ambiental que exigeix l'anàlisi d'alternatives d'emplaçament dels projectes amb afectació significativa pel medi ambient. També ha conclòs que vulnera la jurisprudència del Tribunal Suprem dictada en aquesta matèria. El Suprem constata que no es van tenir en compte diverses alternatives d'ubicació de l'activitat extractiva i no es va seleccionar l'emplaçament en funció del menor impacte ambiental. La portaveu de la Iaeden, Barbara Schmitt, ha destacat que, a diferència del que passa habitualment, l'oposició a la pedrera va comptar des d'un inici amb el suport de la ciutadania i dels ajuntaments implicats, cosa que ha fet «més fàcil» tot el procés judicial. En aquest sentit, Schmitt ha destacat que la gent del territori va tenir sempre clar que construir una nova pedrera a la Garriga d'Empordà suposava posar en perill un espai d'interès natural per ser un connector natural i el patrimoni històric i cultural que representen les seves construccions en pedra seca.

Festa popular

La Plataforma en Denfensa de la Garriga ha organitzat una jornada festiva pel proper 21 de juny per celebrar la victòria als tribunals i la declaració de Bé Cultural d'Interès Local de la Garriga. La celebració es farà al mateix espai que estava amenaçat per la pedrera, al mas Molar de les Clotes, en terme de Llers. A banda de celebrar la salvaguarda de l'espai amb un vermut musical i un dinar popular, durant el matí s'oferiran per descobrir el patrimoni natural i de pedra seca de la Garriga amb visites guiades, tallers infantils i l'entrega de premis d'un concurs de dibuix per a la mainada de les escoles de la zona sota el lema «Dibuixa la Garriga». Amb la festa les entitats també esperen recaptar diners per fer front a les despeses judicials que ha tingut la llarga lluita i que en total sumen 16.352,98 euros, una suma important per a unes entitats sense ànim de lucre que bàsicament es sostenen amb quotes de socis i donacions.

Per últim, l'alcaldessa de Vilanant, Anna Palet, ha avançat la voluntat de treballar en un Pla de gestió de la Garriga per conservar totes les construccions i posar en valor el seu patrimoni cultural.