La difusió de l'Empordà, des de Portbou fins a Sant Feliu de Guíxols, com una única terra amb la marca Empordà és el que proposen el consell de l'Alt i el Baix i l'Ajuntament de Figueres per ajudar a la dinamització del territori i que ahir van posar sobre la taula des de diferents visions de professionals a l'Escola Internacional d'Estiu al Castell de Sant Ferran de Figueres. El seminari pretenia mostrar les possibilitats que genera la reputació d'una marca territorial per a la seva dinamització.

D'Empordà només n'hi ha un i "els límits de l'Empordà són conjecturals". És una asseveració a través de cites de Josep Pla que fa dècades defensava que el territori és un més enllà de la visió que el 1936 va separar amb l'Alt i el Baix Empordà. Ho explicava el periodista Josep Maria Bernils, cap de premsa al Consell de l'Alt Empordà i el Pla de l'Estany, durant la taula rodona "La promoció de les marques de territori a través de la premsa de proximitat" acompanyat d'altres periodistes representants de mitjans que treballen al territori. Per a Bernils, "arreu de Catalunya i més enllà se'ns assimilia a un únic territori" i és així com l'hauríem de plantejar, "una marca per a dues comarques" que "evidentment tenim les nostres peculiaritats, unes problemàtiques comarcals molt concretes però també tenim un valor afegit dels atractius geogràfics, patrimonials, culturals o identitaris".

I recordava un text de Joan Maragall de 1909 en el setmanari Baix Empordà, on deia: "Si tot Catalunya se perdés, però restés l'Empordà, Catalunya podria tornar a ésser un dia o altre més gran i més forta que mai hagués estat; i que si, pel contrari, de tot Catalunya sols l'Empordà's perdés, la pàtria ja no fora ella mateixa". Narcís Genís, cap de comarques d'El Punt Avui, anava més enrere i recordava que "abans que hi hagués habitants ja hi havia una terra" on vivien indiquetes i on arribaren els grecs. Els dos ponents coincidien amb altres membres de la taula, Manel Rius, director de Televisió Costa Brava, i Santi Coll, director del Setmanari de l'Alt Empordà, que s'ha de treballar per difondre aquest marca única.

Rius apuntava que "els mitjans tenen la necessitat i l'obligació de fer país, proximitat i promocionar aquestes marques". I recordava l'evolució que s'ha sofert a l'hora de promoure els productes de casa des de casa amb l'exemple dels vins del territori que avui són presents als restaurants però que fa uns anys això no passava. Per a Santi Coll això encara no passa sempre i va citar alguns esdeveniments importants en què es distribueixen de molts altres llocs en comptes de potenciar els del territori. Ajudar a vendre la marca des dels mitjans es fa, no només mostrant les coses bones, sinó també amb crítiques. Ho deia Genís posant de manifest que els mitjans "sovint ens convertim en els vigilants que han de garantir aquest bé". Les denúncies, per exemple, per infraestructures com la MAT, que ha deixat una àmplia ferida al territori. Santi Coll va posar sobre la taula altres problemàtiques a solventar a l'hora d'abordar l'objectiu com les subdivisions del territori a l'hora de promocionar-lo, amb altres marques i la competitivitat, més enllà de la marca Costa Brava que consideren complementària. Coll va recordar petites guerres com les de les jornades de l'Escamarlà de Port de la Selva i Llançà. Però tots van coincidir en què hi ha molts elements de valor al territori, un producte i el propi territori.

El projecte Marca Empordà és una iniciativa que va posar en marxa els dos territoris a través dels consells comarcals i de l'Ajuntament de Figueres. Van encarregar la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) la diagnosi, conceptualització i execució d'aquesta nova marca que ha de valoritzar l'Empordà. Es pretén implicar tots els sectors econòmics i socials.