El castell de Sant Ferran de Figueres és la fortificació abaluartada més gran d´Europa i declarat Bé d´Interès Cultural. Pels experts, és una peça clau per estudiar l´arquitectura d´aquestes fortificacions, que es van adaptar a l´aparició de nous armaments. Però tot i això, continua sense funcionar al cent per cent turísticament i, tant pel difícil accés com per les escasses visites, sovint és invisible des de la ciutat de Figueres

El castell ha acollit aquesta setmana dos esdeveniments, un seminari sobre la Marca Empordà i la presentació d´una guia amb il·lustracions i textos de lectura fàcil adreçada a tots els públics, i sobretot a les escoles, en un intent més que el territori conegui el valor del que té a casa, deia el president del Consorci del castell de Sant Ferran, Carlos Díaz ­Capmany. Ell mateix escrivia el 1982 la primera guia sobre el Castell en un moment en què no interessava a gairebé ningú. Per sort, deia, això ha anat canviant. Però el Castell i la ciutat continuen tenint assignatures pendents que des de fora la ciutat sobten.

El responsable de la guia, del departament de didàctica de Ciències Socials de la Universitat de Barcelona (UB), Xavier Hernàndez, posava de manfiest que la primera vegada que va visitar el castell va quedar impactat. Va remarcar de forma insistent del valor patrimonial d´aquesta fortificació del segle XVIII, obra de l´enginyer Juan Martín Zermeño. La considera una fortificació abaluartada única, «la peça més important de l´occident d´Europa» en aquest tipus d´arquitectura defensiva. I en canvi, va criticar el mal accés a la fortificació, per una via estreta i en mal estat. «La integració del patrimoni a la ciutat passa per una accessibilitat amable», va dir Hernàndez. Al castell s´hi accedeix des de l´antiga N-II des d´on t´has d´aturar al centre per situar-te a la via que puja fins al castell. Baixant per aquest, destacava Hernàndez, es veu Torre Galatea i el museu Dalí a dos passos però alhora estan molt lluny. No hi ha un pas de vianants en aquest punt ni tampoc cap manera de creuar la via d´una forma fàcil. «Costa d´entendre que no estigui funcionant al 100%», deia l´expert. La UB i el consorci tenen un acord per potenciar la fortalesa.La tasca per aconseguir dinamitzar el castell es porta a terme des del moment en què va passar de ser únicament militar, a gestionar-se des d´un consorci en el qual estan integrats la Generalitat i l´Ajuntament de Figueres. El president d´aquest consorci és Díaz Capmany, que destacava la feina que va fer Ermenejildo Tome, llavors subdelegat de Defensa, com a pont entre les tres administracions perquè hi hagués una entesa.

És una entitat pública, sense ànim de lucre que gestiona, conserva, restaura i revitalitza el Castell. Actualment hi ha obres de restauració en algunes parts. Funciona des del 2003 i des de llavors sempre amb un militar al capadvant. De fet, aquesta setmana s´oficialitzava el relleu com a director del Consorci, en què el comandant Damià Abella serà substituït pel Coronel Ermenejildo Tome. El primer posava de manifest que el Castell té molts elements per posar en valor, des de l´interior a l´exterior. «Els figuerencs solen fer la volta al castell», deia, «per alguna cosa deu ser». Però el que s´espera és que les diferents iniciatives engegades com visites guiades o actes culturals serveixin perquè sigui un referent turístic. Pels experts, encara hi ha assignatures pendents, no només amb la difusió, sinó també amb la integració amb la ciutat.