Mai he sabut si fou en Juli Soler qui havia vingut a trobar la tramuntana cap allà a principis dels 'gloriosos' anys 80 o si havia estat la tramuntana, la que havia fet anar a buscar a en Juli a Barcelona o Terrassa. El que sí sé és que la tramuntana i en Juli eren fets l'un per l'altre i que van acabar com carn i ungla, una parella inseparable. Ja en aquells temps, en Juli era un dels millors caps de sala de Barcelona, i els Restaurants més distingits es barallaven per poder comptar amb els seus serveis. Venia a Roses perquè volia convertir-se en promotor de concerts de jazz, però la seva amiga Silvia Breuer, amfitriona d'un dels locals més reconeguts dedicats a aquesta especialitat musical -el Barbarossa- li ho va desaconsellar i el va convèncer perquè anés a veure el Doctor Hans Schilling, propietari del Restaurant El Bulli a Cala Montjoi, que acabava de guanyar una estrella Michelin. Estava buscant un professional per ajudar-lo a continuar pujant esglaons en un món que en Juli coneixia com pocs. Es van caure bé de seguida i es van adonar que a cap dels dos els amoïnava el fet que el local estava situat pràcticament a la fi del món. Així, van fer tractes.
Un dels trets més característics d'en Juli era que tractava a tothom igual. No importava si venia la Reina Sofia a tastar el menú de noces amb la seva futura nora, si jo sopava al Restaurant amb la meva sorollosa colla o si el xofer de la seva estimada Marketta, esposa del 'doctor', tenia ganes de xerrar. Ell sempre sabia trobar les paraules i els gestos exactes per fer sentir còmode a tothom al seu voltant. I va ésser ell qui va decidir convertir en primer cuiner en Ferran Adrià. Amb ell, s'ha perdut un veritable 'senyor' del món de la restauració. Descansi en pau.
