Ara hi ha, certament, un sobre-dimensionat dels cuiners -i de retruc dels dietistes-, en detriment d' una altra mena de personatges que han aportat i porten la seva saviesa al món de la cuina. Estic parlant dels gastrònoms, ara una rara avis, malgrat que a ells devem els coneixements més agosarats i savis sobretot allò que afecta la gastronomia. A Catalunya en tenim algun exemple il·lustre, com el malaguanyat Ramon Cabau o l'enyorat Juli Lara, de Girona. Un altre d'aquests grans gastrònoms -que ho era amb totes les de la llei- era Juli Soler. Soler, que ha mort a la seva casa de Rubí, envoltat de la seva família -a causa d' una malaltia neurodegenerativa- va arribar a la cala Montjoi el 1981 on va ser director i cap de sala. Però va ser molt més que un cap de sala.Copropietari d'El Bulli amb Ferran Adrià, era, colze amb colze amb el cuiner, l'ànima del restaurant. A causa de la seva malaltia el 2012 va haver de deixar les seves funcions al capdavant de el Bulli foundation, després del tancament del restaurant el 30 de juliol de 2011.

Quan estava a El Bulli de la Marketa Schilling -llavors un simple xiringuito- va fitxar Ferran Adrià, al costat de qui va liderar la revolució que va canviar el rumb de la cuina del món per sempre i que continua inspirant a cuiners i les tècniques culinàries d'arreu. El 1984 Ferran Adrià va passar a formar part de la plantilla del restaurant, on va començar com a cap de partida i poc després, després de la marxa del xef Christian Lutaud, es va fer càrrec de la cuina, l'any 1987.

Va ser el cuiner i amic íntim de Juli Soler, Fermí Puig, que després de coincidir durant el servei militar amb Adrià, el va posar en contacte amb Juli Soler, que el contractaria a El Bulli. El 1990 els propietaris del Bulli, i Hans Schilling i la seva dona, Marketta, fundadors de l'establiment en 1961, van vendre el restaurant a Soler i Adrià.

Juli Soler, estimadíssim per tots els cuiners i personal de sala que ha passat per El Bulli, a més dels clients i col·legues de tot el món, no només va ser un dels grans caps de sala i coneixedor i amant de l'univers del vi, sinó del món gastronòmic en general, per això jo el qualificava de gastrònom.

Vaig coincidir amb ell i en Ferran Adrià prop més d'un any ?-de 1992 a 1993- de forma contínua, ja que vaig ser l'encarregat de redactar el llibre El sabor del mediterrani, el seu primer llibre , que va enlluernar tot el món i li va donar, de cop, projecció universal. La meva aportació no es va limitar als textos del llibres i redacció de les receptes a partir de les notes de Ferran Adrià i Juli Soler, sinó que també vaig auspiciar una catalanització del nom, que de Fernando va passar a ser Ferran, sota el qual el cuiner ha estat conegut a tot el món -al principi Juli Soler era una mica resistent a això- i, igualment, vaig traduïr al català les cartes del restaurant.

Vaig coincidir amb Juli Soler, quan ja s'anunciava la malaltia, en una taula rodona organitzada per cerveses Damm sobre el tema dels xiringuitos («Mediterràniament»), sota comissariat i textos meus, també amb la participació de Pepe Ferrer i Dani Garcia en el context d' Alimentaria del 2012 però encara va ser el Juli Soler brillant, benhumorat i cordial que tots coneixíem que, justament recordava que El Bulli havia començat com un xiringuito de platja. Sempre el recordarem així.