Els arqueòlegs han localitzat durant la darrera campanya d'excavacions del poblat visigot del Puig Rom de Roses (Alt Empordà) una entalla; un camafeu, una pedra tallada en baix relleu que representa una llebre perseguida per un gos. La peça, datada de l'època romana, devia formar part d'una joia, una placa o un altre ornament personal, on hauria estat encastada. Els experts assenyalen que es tracta d'un element de valor que formaria part de les pertinències d'algun dels habitants del poblat i que s'hauria utilitzat fins al segle VII després de Crist. Durant les darreres setmanes, els arqueòlegs han estat excavant el sector est del jaciment i s'ha desenrunat i netejat la muralla per la part exterior.
Aquesta peça s'ha trobat durant la darrera campanya d'excavacions que s'ha dut a terme en aquest jaciment arqueològic. El poblat de Puig Rom se situa en l'època visigòtica, entre el segle VII i la primera meitat del segle VIII. Es tracta d'un poblat emmurallat amb un perímetre de 350 metres i una potent muralla de dos metres que ocupa una superfície d'una hectàrea. L'espai ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) en les categories de Zona arqueològica l'any 1964 i Monument històric el 1949.
Les excavacions i intervencions al Puig Rom van arrencar ara fa uns cent anys, el 1917 i eren dirigides per Joaquim Folch i Torres. Posteriorment, Pere de Palol també va excavar en aquest indret del 1946 al 1947. Posteriorment, va encarregar-se de fer treballs de neteja i dibuix el 1987 i, a partir d'aquest any, el jaciment havia quedat abandonat fins l'any passat quan un equip investigador format per les doctors Eva Subías, Anna Maria Puig, el doctor Ignacio Fiz i l'arqueòloga Dolors Codina van arrencar de nou es treballs en el marc del projecte de recerca 2014-2017 que porta per títol 'El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat. Estudi sobre el poblament d'època visigoda a la serra de Rodes. S.VII-X dC'.
Un projecte que està subvencionat pel Departament de Cultura i l'Ajuntament de Roses i que s'integra dins des grup de recerca multiinstitucional MIRMD-GIAC: 'Mirades sobre la Mediterrània a l'Antiguitat. D'Orient a Occident, de la Protohistòria a l'Antiguitat tardana' que està coordinat per l'ICAC.
Gràcies a les anteriors excavacions es coneixia que al jaciment hi havia una porta, tres torres i diverses cases adossades a la muralla al costat sud i est. Segons expliquen els experts, el poblat devia estar organitzat mitjançant un sistema concèntric, adaptant-se l pendent del turó i amb carrers entre les línies de cases. Durant les passades intervencions, els arqueòlegs van aconseguir extreure nombrosos objectes de ferro i ceràmica, majoritàriament eines agrícoles, tot i que també van trobar altres elements de bronze. Entre ells destaca una guerra litúrgica de bronze que avui en dia es pot veure al MAC-Girona.
Aquesta darrera campanya d'excavacions en la qual s'ha trobat aquesta nova peça d'època romana s'ha realitzat en un punt d'unió entre el sector excavat per Folch i Torres - al costat est- i el que es va anar desenrunant a la zona sud i que Pere de Palol va continuar l'any 1947. A més, també s'ha netejat la muralla per la part exterior. Uns treballs que han deixa al descobert una nova torre que ja es coneixia pels treballs de topografia que es van fer el 2010. Paral·lelament, els arqueòlegs han fet treballs de prospecció del territori de l'entorn del poblat i continuen consolidant les estructures localitzades. Uns treballs que finalitzaran la propera setmana.
