Roses té el document del trasllat de l'urna d'August Pi-Sunyer de Mèxic a Roses

El document de l'urna. / diari de girona
roses | ddg
L'arxiu municipal de Roses disposa del document identificatiu de l'urna funerària amb les restes del metge i polític August Pi-Sunyer, des de la Ciutat de Mèxic fins al cementiri de Roses. S'ha escollit document del mes, una distinció mensual per destacar pel valor històric i documental.
August Pi-Sunyer va morir el 12 de gener de 1965 a Mèxic. Les seves restes van ser trasllades fins a Catalunya. Segons expliquen des de l'arxiu, una vegada les restes arribaren, deixava de tenir valor administratiu i es podia eliminar. Però el funcionari encarregat del cementiri, Francesc Magester, "bon coneixedor de la història de Catalunya i de la de Roses, va comprendre la importància" del trasllat de les restes i va guardar a casa seva el document. El 20 de març de 2003, en va fer donació juntament amb altres documents familiars a l'Arxiu.
El retorn de les cendres permet apropar-se a les conseqüències de la Guerra Civil i al canvi radical que va significar l'exili per a milers de persones, tant en l'aspecte personal com professional. El document del mes descriu el cas d'August Pi-Sunyer com a exemple dels exiliats provinents del món acadèmic que van poder refer les seves trajectòries professionals en altres països.
- Mesos de conflicte als portals del Mercadal de Girona: «Ja no vivim els espais comuns amb normalitat»
- Begur inaugura la XXI Fira d’Indians amb Artur Mas com a convidat d'honor
- Un jubilat denuncia una retallada permanent de la pensió tot i haver cotitzat 45 anys: «Vaig començar a treballar als 14 anys»
- Necrològiques del 5 de setembre de 2026
- L'aigua de mar no cura: Els metges gironins alerten de conferències sense aval científic en un congrés a Llançà
- El pregó de les festes del Tura: Els records, les tradicions i l’Olot que canvia
- El personal de cures pal·liatives del Bernat Jaume de Figueres rep suport psicològic per 'cuidar' l'exposició al dol
- Enric Auquer: 'Si uns nois catalans acaben radicalitzant-se, penso quina responsabilitat hi tinc jo