Ja coneixen, benvolguts lectors, la meva predilecció per les majories polítiques, fonamentada en el fet que sempre m'he estimat més que hi hagués, per bé i per malament, per l'aplaudiment i la censura, uns clars responsables de les decisions que es prenen que no un intent d'amagar el cap sota l'ala o ficar-lo en un forat per no veure la realitat i no assumir plenament els errors sinó repartir en alíquotes parts les seves culpes. I quan dic majories, vull dir majories homogènies i no apedaçades com si d'un patchwork es tractés, que aquests queden molt requetebé com estores o cobrellits però resulten finalment un guirigall que acaba sempre amb descosits però no amb la finalitat i el gaudi que li poposava el Douglas a la Sharon Stone a Instinto básico.
Sí, ja sé que, moltes vegades, és amb aquestes majories polítiques homogènies que predico amb les que es cometen moltes de les malifetes que patim, però en el meu descàrrec mantinc que no són aquestes producte d'aquelles (que al cap i a la fi, d'una o altra manera les decisions s'han de prendre per majoria uniforme o pactada) sinó d'un sistema en el qual acaba imposant-se la manca d'honradesa no només econòmica sinó, al mateix temps o de manera primigènia, conceptual i ideològica i en el qual sembla com si els que ens han governat, ens manen i es volen dirigir i controlar no volguessin erradicar d'una manera definitiva la corrupció a l'espera que el contrari caigui en ella i poder llençar-la-hi a la cara.
A Figueres, que hem passat per aquesta experiència de govern majoritari amb un record no gaire grat, al final tampoc s'ha pogut conformar un govern suficientment estable si ens atenem al resultat de l'última votació en contra de la voluntat de l'equip bàsic (CiU-PSC) de destinar 130.000 euros a la construcció d'un bar al camp municipal de futbol. Sense que serveixi de precedent, me n'alegro d'aquesta excepció i del fet que l'oposició (PP, C's, CUP, ERC i Compromís) hagi sabut conformar una majoria alternativa malgrat les seves grandíssimes diferències. Jo també hauria votat en contra. I si l'hagués aprovat una majoria homogènia o apedaçada, també la criticaria: més de vint milions de les antigues pessetes de l'erari públic per a un bar em sembla frívol. O és que potser, malgrat els missatges diaris, ja hem sortit de la crisi?
