Des de sempre anar a La Salut de Terrades era pensar en mossèn Miquel, ja fos durant la celebració de la missa, o bé a la botigueta dels records, a l'hospederia o de conversa amb els feligresos. I, ben segur que aquesta és la petja que ha deixat en la major part d'empordanesos que solien atansar-se al santuari a retre homenatge a la Mare de Déu de la Salut de Terrades, patrona de l'Empordà.

Des de l'any 1957 ell n'havia estat el capellà custodi, els dos primers anys compartint les tasques amb mn. Joan Pagès conegut com a «mn. Joan de la Salut» per la llarga estada en el santuari, des de 1913 fins a 1959. A l'igual que el company i antecessor, ell també va rebre el mateix apel·latiu, en aquest cas el de «mn. Miquel de la Salut».

Mn. Miquel es va ocupar, també, de les parròquies de Terrades, lloc on es va traslladar a viure, i d'altres pobles de les rodalies com Vilarig, Lliurona, Carbonils, Boadella, Albanyà i Sant Llorenç de la Muga. A més de l'exercici eclesiàstic, era una persona que sabia escoltar i si calia feia de mitjançer en qüestions delicades. Mn. Miquel era un bon capellà i una bona persona.

L'any 1999, quan preparava el llibre Història Gràfica de Figueres em va deixar dues fotografíes per publicar, les quals pertanyien al dia en què va ser ordenat capellà: el 4 de juliol de 1948. Es tracta d'un document gràfic poc corrent per a qualsevol indret de les comarques gironines. El cas és que, aquell any de manera excepcional, va tenir lloc l'ordenació de capellans a l'església parroquial de la capital empordanesa, cerimònia que normalment estava reservada per a la catedral de Girona.

L'acte va aconseguir el beneplàcit del bisbe de Girona Monsenyor Cartañá, gràcies a mn. Pere Xutglà qui ho havia sol·licitat amb la intenció d'aplegar dos actes importants: la inauguració de la restauració de l'església parroquial i l'ordenació. Es donava la coincidència que s'ordenaven tres capellans figuerencs, a més de mn. Miquel, hi havia mn. Josep Honorich i mn. Pere Surribas.

Els altres ordenands foren mn. Alfons Nogareda, mn. Andreu Plujà, mn. Ramon Tremoleda i mn. Josep Verdura. Posteriorment, degut a què la meva familia de part materna és descendent de Terrades, vaig tenir ocasió d'anar coincidint amb ell. Estàvem acostumats a veure'l i ens semblava que sempre havia de ser així! Feia mesos que havia patit un empitjorament físic general, però ell volia seguir complint amb les seves obligacions. Fa poques setmanes els amics aconseguiren traslladar-lo a la residència Bisbe Sivilla, de Girona. Ell va deixar Terrades a contra-cor, amb la convicció de què seria una absència temporal!