L'exalcalde de Figueres i ara conseller de Cultura, Santi Vila, va governar la ciutat entre 2007 i el gener de 2013, moment en què va ser cridat a files per l'expresident Artur Mas com a titular de Territori. Durant el seu mandat, va tirar endavant diversos projectes però també en va anunciar d'altres que mai es van executar i va adquirir edificis als quals mai va donar ús i que va deixar en «herència» a la seva successora, Marta Felip. La saquejada llar d'infants Ramon Reig n'és un, però no és l'únic. També hi ha la Casa Nouvilas, un local per a Centre cívic a Poble Nou o el del Sant Pau que ara convertirà en Serveis Socials i CDA, tot i que durant sis anys n'ha estat pagant un lloguer sense utilitzar-lo.

Vila va convertir-se en alcalde just abans de l'esclat de la crisi i quan encara existia el Fons Zapatero -amb el qual es va finançar la coberta de la plaça Catalunya o la piscina descoberta-. Quan la crisi va començar a aflorar, però, les arques públiques van passar de tenir un romanent positiu a un dèficit de més de nou milions d'euros. La davallada econòmica, van argumentar. El cert és, però, que tot i que es van fer actuacions importants com la del Passeig Nou, l'inici de les obres de la Casa Empordà, les dels Caputxins -amb finançament de l'1% cultural-, la recuperació de la Catequística o la reforma a la zona del Parc de les Aigües també es van anunciar molts projectes que van quedar al calaix com el complex de la plaça de Braus, el Parc de les Confessions o la conversió de l'edifici de l'antiga presó en escola, entre d'altres. Però no només això. Vila també va impulsar l'adquisició de patrimoni municipal.

A hores d'ara, però, alguns d'aquests espais continuen buits i sense cap ús. És el cas de la llar d'infants Ramon Reig. Aquest diari publicava la setmana passada l'estat en què es troben les instal·lacions, que l'Ajuntament va comprar a tres propietaris particulars per gairebé mig milió d'euros. Tot i que l'equipament es trobava en sòl rústic i en una zona allunyada del centre de la ciutat, Vila va adquirir-la amb la voluntat de donar-li uns usos lúdics que mai va concretar. Tant és així que des que va passar a ser municipal, el 2011, no s'hi ha fet cap actuació i l'espai ha estat objecte de múltiples saquejos.

Vila va argumentar que el seu Govern havia continuat unes negociacions que havia començat l'exalcalde, Joan Armangué, perquè la propietat no podia assumir unes importants reformes i l'Ajuntament hi veia una oportunitat per donar-li una nova activitat. Armangué, però, diu que en les trobades que es va fer amb la propietat mai es van plantejar comprar-lo. «Era un equipament en sòl rústic i lluny del centre», puntualitza. Sigui com sigui, Felip ha anunciat ara que tancarà l'espai per evitar-hi més desperfectes i properament hi anunciaran un projecte de «gran transcendència» De moment, però, no n'han donat més detalls.

El cas de la Ramon Reig, malauradament, no és excepcional. El 2008, Figueres i el Consell -tot i que Figueres va aportar 2,6 dels 3,8 milions que valia l'edifici- van comprar la casa Nouvilas, en ple carrer Nou. S'hi havia de fer un Consorci de Serveis Socials que es va acabar dissolent. Anys després d'aquella adquisició sense ús es va parlar d'una possible permuta amb el local del Sant Pau -que tampoc es va dur a terme- i ara, vuit anys més tard, es proposa que aculli el futur Museu del Circ. Enmig d'aquestes adquisicions també es va anunciar el 2010 un nou centre cívic al Poble Nou d'un espai adquirit en uns baixos per 268.000 euros. Les obres es van arribar a posar a licitació el 2012 però es va aturar el procés.

El del Sant Pau és una altra d'aquestes adquisicions. Propietat dels Miquel, Figueres el va arrendar al 2010 primer per ubicar-hi serveis de l'Ajuntament quan s'hi fessin unes obres que mai es van realitzar. Durant mesos es va estar pagant un lloguer de sis mil euros sense que s'hi fes res. Després i davant la polèmica, van anunciar una rebaixa de mil euros i que tot es destinaria a l'opció a compra.

Investigat per Antifrau i els jutjats, Figueres va executar l'adquisició a finals de l'any passat per un import de 620.000 euros, als quals s'ha d'afegir gairebé la mateixa quantitat per adequar-lo. L'aprovació d'aquestes peripècies ha costat més d'un suport d'acèrrims contraris com el de Diego Borrego (PP) o el de Compromís, Xavi Monfort, per permetre al Govern sociovergent en minoria desencallar-ho.