Últimament, tant la premsa gironina com la de fora parla dels plàtans de Cadaqués. Al llarg de la meva vida he fet nombrosos viatges per observar i/o conèixer plàtans en diferents indrets bàsicament europeus o mediterranis. Els motius eren estudiar una determinada malaltia o plaga o un plàtan singular que sabia que estava localitzat en una determinada ciutat o zona, per tant no podia estar absent de la problemàtica que s'ha generat en la preciosa localitat i entorn de Cadaqués.

Ja havia fet un viatge al gener, però veient que la polèmica segueix vaig decidir tornar-hi. La setmana passada aprofitant que havia d'anar a Roses, vaig aprofitar per tornar a Cadaqués i mirar l'estat amb més detall dels seus plàtans. No conec ningú, ni del consistori ni de la localitat i només tinc uns amics que hi estiuegen, per tant sóc, com no podria ser d'altra manera, totalment neutral. Aquest escrit no és un informe tècnic, només un article d'opinió d'una persona que ha treballat força anys i coneix un xic la problemàtica dels plàtans. No he vist els informes presentats, només sé el que he llegit i les meves deduccions de la visita a l'indret.

Els plàtans en qüestió estan ubicats als laterals del carrer d'entrada a la localitat. Hi ha una trentena de plàtans, si no em vaig descomptar, n'hi ha una vintena situats a la dreta en el sentit de baixada i uns tretze per l'esquerra. Aquest arbres ja tenen una edat, he llegit a la prensa que tenien al voltant del centenar d'anys, cosa que la considero possible. Hem de dir que les voreres no són excessivament amples i en algun indret són molt estretes, cosa que vol dir que l'espai que hi ha entre la carretera i les edificacions són minsos, hi ha poc espai per a plàtans d'aquesta edat i dimensions. Els escossells son excessivament petits i alguns semblen més uns «cendrers» (plens de burilles) que una altra cosa. La fusta dels plàtans quan mor no perd les seves propietats mecàniques a curt termini, llevat de la zona afectada per algun tipus de fongs de podridura. Els arbres tenen un sistema circulatori per vasos independents, d'aquí ve que podem observar troncs amb la meitat de la fusta sana i l'altra meitat morta, això es dóna en alguns dels plàtans de Cadaqués, cosa que pot donar lloc al malentès que un plàtan amb aquesta característica es pot salvar, malauradament no és així. L'any 1998 , vaig redactar el document «Avantpla d'usos de l'espai i gestió de l'arbrat del Parc de la Devesa de Girona», en el Preàmbul ja deia «Els arbres viuen en el boscos o les riberes dels rius, en unes condicions naturals, que els permeten arribar a la seva màxima creixença i edat en funció dels paràmetres de la l'espècie i dels ecosistemes que els envolten», i segueix «quan humanitzem aquest espais, quan els homes hi introduïm millores... quasi sempre el que fem és espatllar-los, si no totalment segur que parcialment». En el cas de Cadaqués, quan aquest plàtans es varen plantar segur que tenien un entorn molt diferent del d'avui. Al llarg dels anys s'ha millorat la zona per a les persones però no per als plàtans. Si prou feines tenen espai en alguns indrets.

He de dir que no hi ha cap tècnic que li agradi dir que vol tallar uns arbres i menys un consistori, a cap Ajuntament el fa feliç enfrontar-se amb un problema similar. He portat la responsabilitat dels plàtans de la Devesa de Girona durant molts anys, des de l'any 1975 fins a dia d'avui, amb alguna interrupció pel mig, i sé molt bé el que costa decidir de tallar un plàtan d'una zona pública. Només es tallen quan hi ha alguna raó molt justificada i sempre ha de ser així. I no crec que a Cadaqués sigui tan diferent. Dits els antecedents passem a comentar els problemes detectats. Tenen diferents causes finals, tot i que totes tenen un origen força comú, el poc espai de què disposen i les actuacions no massa afortunades sobre la poda dels arbres al llarg dels anys. Els plàtans presenten lesions, amb grans forats, degut a podes inoportunes i que posteriorment provoquen podridura de la fusta, actuació produïda per fongs. També hi ha falta d'una analítica posterior, m'atreviria a dir que l'estat actual prové d'atac per fongs del gènere i espècie Phellinus punctatus, possiblement també per Poliporus sp (Inonotus sp) i Phellinus torulosus també vaig detectar uns fongs de soca que no he pogut classificar donat la seves petites dimensions... Un altra característica comuna és que molts presenten branques mortes que caldria tallar. A més, s'ha observat la presència de fusta danyada possiblement per tèrmits. En ser arbres que són de poca alçada no revesteixen un perill immediat de caiguda i provocar lesions posteriors pels vianants, al meu parer, només les branques mortes presenten algun risc, cal actuar a curt termini. Hi ha arbres morts i mig morts.

Segons el meu criteri, a la fila de baixada per l'esquerra hi ha tres plàtans a tallar, tres de regulars i uns set que estan en relativament bon estat. Pel què fa a la fila baixant a la dreta, hi ha uns set plàtans a tallar, uns quatre en un estat regular i la resta que es poden considerar susceptibles de viure alguns anys més però sense massa alegries. Tot i això, els plàtans en bon estat o regular necessiten un seguit d'atencions, com són podar branques, fer drenatges en les cavitats buides per facilitar la sortida de l'aigua de pluja, restaurar les mateixes..., i que consti que aquest escrit, com ja he dit, no és un informe tècnic, és un article periodístic.Per a mi la part problemàtica serà la posterior extracció d'arrels i eliminació de restes de fusta i arrels contaminades aixecant paviments. No es poden deixar restes donat que si es planten nous arbres aquests poden agafar malalties degut a les restes anteriors.Només crec que hi ha d'haver diàleg entre les parts: tècnics, consistori i ciutadans. Si totes les parts volen el millor, crec que és així, explicant bé la problemàtica i raonadament trobaran una solució al problema. A ningú li agrada tallar arbres sense cap raó que ho justifiqui i en aquest cas , malauradament crec que hi ha raons.

Bé, és una informació imparcial, d'una persona que ha treballat força amb els plàtans i que se'ls estima, i que només voldria ajudar a aclarir als ciutadans de Cadaqués els problemes que hi ha en els plàtans del passeig d'entrada. També voldria fer un afegit: a Cadaqués ni a cap indret de Catalunya hi ha plataners normalment, estan a Canàries, els arbres que tenim aquí són plàtans.