Els top manta en carrers i platges han començat a arribar a les poblacions turístiques coincidint amb l´arribada dels primers visitants. N´han arribat una part de la xifra habitual de l´estiu i s´espera que s´incremetin a partir del proper cap de setmana. A Roses, un dels punts més problemàtics de les comarques gironines, des de principi de mes ja se n´acumulen uns cent-cinquanta al passeig de Santa Margarida. Al Pertús s´hi mantenen els mateixos de tot l´any que amunteguen desenes d´actes a l´Ajuntament. El reforç policial és per aquest estiu la mesura que es repeteix de cada any a l´espera d´implantar als espais més problemàtics càmeres de seguretat.

«Ja estan ocupant els seus llocs, com sempre, i estan esperant que arribin la resta a partir del 15 de juliol». Ho explica el president de l´Associació de Comerciants de Santa Margarida de Roses, Ricardo Moraes, un dels comerciants afectats per la competència deslleial que els suposa tenir venedors amb mercaderia falsificada a peu dels seus negocis.

Els top manta se situen al llarg passeig de Santa Margarida de Roses, on l´Ajuntament ha col·locat alguns entrebancs, com jardineres, per posar-los obstacles però que no els han dissuadit. Entre les sis i les vuit del vespre comencen a arribar amb fardells. Estenen la mercaderia i una part es dediquen a controlar que no arribi la policia. Si ho fa, recullen i se situen a la platja perquè saben que no els poden fer res. Són les escenes habituals que es repeteixen des de fa anys. «Són uns 150, però arriben als 300», diu Moraes, que veu des de fa anys com es repeteix la situació. «El que em preocupa aquest any és la qualitat de les imitacions dels productes que porten», apunta, i que perjudica als comerciants perquè molts turistes opten per comprar als manters.

L´alcaldessa de Roses, Montse Mindan, ha anunciat fa un parell de setmanes que aquest estiu s´intentarà tenir vigilància gairebé permanent. Es pretenia contractar sis agents per aquesta tasca però dues places no es van poder cobrir durant les proves i seran quatre, cosa que fa més difícil la feina. Tot i això, assegura que es mantindrà la vigilància policial i en coordinació amb altres cossos que també porten a terme operacions. Els comerciants de Santa Margarida constaten que hi ha més agents, que es van reduint el mes d´agost, probablement per l´excés de feina de la policia.

Un altre punt escollit és la Jonquera. L´alcaldessa, Sònia Martínez, ha explicat que aquí hi són durant tot l´any. Fa anys que hi lliuten i constata que «sempre tinc els mateixos noms a les actes que aixeca la policia». L´espai del Pertús és més reduït i creu que en aquest moment n´hi ha una vintena. Platges i carrers des de Portbou a Blanes no s´escapen de veure venedors i persones que ofereixen serveis com massatges.

Tant la Jonquera com el Pertús han treballat per evitar els manters amb la pressió policial i properament esperen implantar als espais ocupats càmeres de videovigilància que els dissuadeixin. És una mesura més que esperen que ajudi però des dels dos ajuntaments creuen que l´únic que pot acabar amb l´activitat és un canvi a la llei.

Tensions amb la policia

Els venedors generen diverses problemàtiques. La competència al comerç i l´increment de feina policial són dues de les problemàtiques, però en els darrers anys s´han incrementat les tensions amb la policia, amb agressions i fins i tot l´episodi de fa un any d´un manter en caure d´un balcó a Salou. Les comarques gironines no s´escapen de la situació i sovint es poden veure durant les operacions els enfrontaments.

Permissivitat denunciada pel Síndic de Greuges

El síndic de greuges de Catalunya, Rafel Ribó, va donar a conèixer el mes de febrer un informe en el que es denunciava la «intolerable» permissivitat tant de l´administració com de la societat amb la venda ambulant il·legal. Els ajuntaments i la Generalitat fa anys que es queixen que cal canviar la llei. El Síndic justament acusava les administracions d´haver portat a terme «escasses i insuficients» iniciatives i campanyes «esporàdiques i «aïllades». A més, per al síndic, el problema no es pot resoldre únicament des del vessant policial sinó també el social. En aquest sentit, posava de manifest que es tracta de persones immigrants, sense recursos, que «intenten guanyar-se la vida» i que es troben en situacions precàries o d´exclusió total.

De la investigació als llocs amb més problemàtica es va detectar que són explotats per «entramats mafiosos». Per això demanava que s´actués policialment contra el focus, els que controlen la venda. A més, va demanar a les administracions accions socials per als immigrants. El top manta va aparèixer als anys 80 i se l´ha deixat créixer en proporcions «increïbles», conclou el Síndic.