El conseller de Cultura, Santi Vila, va evocar els primers pobladors d'Empúries, les anxoves i l'escriptora Víctor Català, de qui es commemoren cinquanta anys de la seva mort, al pregó de la Festa Major de l'Escala. Els tres elements que han portat el nom de l'Escala arreu del món els va associar a un tarannà obert a la diversitat i a la convivència. «Us demano que ompliu Catalunya d'aquests valors de llibertat, fraternitat i tolerància», va dir.
Vila es va adreçar als escalencs, «persistents, que s'estimen les seves coses i compromesos amb l'excel·lència», per convidar-los a gaudir de la festa que va començar ahir i s'allarga fins dilluns.
El conseller de Cultura es va referir a Empúries primer, a la indústria anxovera, per acabar amb Víctor Català. D'Empúries, com a conseller, va convidar a revisitar-lo per conèixer el nou centre de visitants.
En aquest enclavament van arribar els primers pobladors grecs fa més de dos mil anys. Per Vila va ser un «enclavament de convivència, sil·lanagmàtica i commutativa que va fer possible l'intercanvi de béns, d'idees i costums entre indigetes, grecs i romans». «Com de millor ens anirien les coses», va dir, «si sapiguéssim ser continuadors d'aquell esperit convivencial que féu de l'Empordà terra franca i de mercat, sempre lliure i oberta a influències dels altres, vinguin d'on vingin, pensin com pensin».
Al pregó del conseller no hi van faltar les reconegudes anxoves de l'Escala. Va recordar els orígens del poble al segle XVI que es van vincular a aquesta indústria que els va donar prosperitat. Va recordar que avui és un «producte gastronòmic de primer ordre i de reconeixement planetari» i un reflex del caràcter «persistent» dels escalencs compromesos amb l'excel·lència.
«Aixopluc d'artistes i creadors», va dir, entre ells l'escriptora Víctor Català que va introduir al pregó de la mà del llibre del desaparegut cronista Ricard Guanter. A Caterina Albert i Paradís, Víctor Català, vista per un escalenc va publicar converses, «tot allò que les biografies no diuen».
L'autora de la reconeguda obra de Solitud va recordar que era filla de propietaris rurals «compromesos sempre amb el somni de la llibertat». El seu pare va haver de marxar a l'exili per participar a l'alçament federalista de 1869 i «Caterina Albert faria de l'Escala la seu del propi exili interior, construït de parets de llibres i teules d'ideals».
Santi Vila en va elogiar tres aspectes: la curiositat infinita i capacitat creativa sense a penes sortir de casa; el compromís amb la llengua i amb la pàtria; i ser una «dona lliure disposada a assolir la pròpia autorealització en un món ple de cadenes».
El pregoner de la Festa Major va convidar els escalencs a disfrutar dels propers dies i «volar ben lluny, com les cigonyes, ben alt com les àligues. Perquè per volar arran de terra, ja tenim les gallines».
La Festa Major comptarà avui amb alguns dels actes principals de la programació com les cucanyes a la Platja, on tot i no ser-hi des de l'any passat, l'empaitada d'ànecs, continuen sent actes destacats de la programació.
